Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
adjar
Etnologia
Individu d’un poble caucàsic que forma part del grup occidental dels georgians i que habita majoritàriament la República d’Adjària, a Geòrgia.
Són tradicionalment pastors i agricultors de religió musulmana
arussi
Etnologia
Individu d’un dels grups gal·les més importants d’Etiòpia (1 000 000 d’individus aproximadament) que habita la província d’Arsi, situada al sud d’Addis Abeba, a la zona dels llacs i estesa vers l’est per les muntanyes compreses entre el riu Awash al nord i el curs alt del Shebele al sud.
Els arussis són principalment agricultors i ramaders de religió musulmana
Talapi
Possessió, la més important del terme de sa Pobla (Mallorca ), al S de la vila, vora el límit amb els termes de Llubí i de Muro de Mallorca.
Era una antiga alqueria musulmana, un dels focus generadors de sa Pobla
Tacsida
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Soterri i Ramell.
Tenia 13 h el 1970 Era una antiga alqueria d’època musulmana
gihadisme
Política
Moviment fonamentalista islàmic que inclou grups i organitzacions islamistes partidaris d’un estat teocràtic regit per la xaria i que, a més, utilitzen la violència com a mitjà gairebé únic per a aconseguir-lo.
La designació, poc precisa però emprada abundantment en els mitjans de comunicació, té l’origen en la interpretació més bellicista del concepte alcorànic del gihad El gihadisme és el resultat de l’evolució d’alguns moviments del fonamentalisme islàmic sorgits al final del segle XIX i al principi del segle XX, com ara el salafisme o el wahhabisme , que propugnaven un “retorn a l’islam” com a reacció als canvis introduïts pel predomini occidental Generalment hom restringeix la designació a l’islam sunnita, bé que entre algunes organitzacions xiïtes, com ara Ḥizb Allāh, el recurs a la…
batalla de Calatañazor
Vista del castell de Calatañazor
Patronato de Turismo de Soria
Història
Militar
Batalla que tingué lloc el 30 de juliol de l’any 1000 prop de Calatañazor (al nord de la vall del Duero, dins l’actual província de Sòria) entre les forces del comte castellà Sanç Garcia (coalició de tropes navarreses, lleoneses i castellanes) i les musulmanes d’al-Manṣūr.
El comte castellà sofrí una derrota greu, però la llegenda la convertí en una desfeta musulmana
bororo
Etnologia
Individu d’un grup de pastors nòmades fulbes (40 000 individus aproximadament) que practiquen la ramaderia de bovins en una extensa àrea compresa entre l’Adamaua, l’alt Benue i el llac Txad.
Són de raça etiòpida i de religió musulmana, amb restes importants de creences anteriors a l’islam
Selǧūq ibn Duqāq
Història
Cap de la confederació de tribus oghuz establerta a la desembocadura del Sirdarja, sota el vassallatge dels samànides i dels qarakànides fins el 1032.
Un dels seus nets, Togrïl Beg, inicià la dinastia musulmana seljúcida , de qui derivà el seu nom
àvar | àvara
Etnologia
Individu d’un poble del Caucas (uns 600.000 h el 1990), que viu en la seva major part al Daguestan (Rússia) i també al nord-oest de l’Azerbaidjan.
Els àvars reberen la influència musulmana sobretot d’ençà de la constitució de llur antic kanat segle X
Mutarrif ibn Musà ibn Fortun
Història
Cap sarraí de la família dels Banū Qasī
.
Fou valí de Pamplona fins que morí, durant la revolta antiomeia que posà fi a la dominació musulmana