Resultats de la cerca

Inicialment el llançament estava previst per al 2004, però la missió va ser cancellada per motius pressupostaris La NASA la substituí per la missió New Horizons

El coet Falcon 9 que transportava el satèllit s’enlairà el 18 d’abril de 2018 des de cap Canaveral, i fou el primer llançament de la NASA encomanat a una empresa privada, SpaceX, de l’empresari  Elon Musk És previst que al llarg de la missió TESS observi uns 200000 estels Com la missió Kepler , de la qual és considerada successora, utilitza el mètode del trànsit planetari , bé que l’òrbita ellíptica en la qual es desplaça li permet escanejar de manera contínua porcions de l’espai molt més gran, exploració que realitza en períodes de 27 dies, i es calcula que en dos anys haurà…

A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…

Fou descobert per Pascu, Seidelmann, Baum i Currie el 1980 Orbita a una distància mitjana del centre del planeta de 295000 km i té un diàmetre de tan sols 26 km És un dels satèllits naturals més petits del sistema solar

Fou descobert en una fotografia transmesa pel Voyager 1 el 1980

La sonda Kepler fou llançada el 6 de març de 2009 des del centre espacial Kennedy Florida, EUA Emplaçada en una òrbita heliocèntrica amb un període de 372,5 dies, dugué a terme les observacions per mitjà d’un fotòmetre acoblat a un telescopi de 0,95 m de diàmetre Aquestes observacions permeteren detectar petits planetes —similars a la Terra— mitjançant el mètode dels trànsits planetaris quan un planeta que orbita al voltant d’un estel s’interposa entre aquest estel i l’observador, la llum que arriba de l’estel disminueix lleugerament, i posa en evidència la presència del planeta Programada…

Fou llançat el 10 de juny de 2003 i aterrà a Mart el 3 de gener de 2004, a l’interior del cràter Gusev L’ Spirit és un vehicle de 6 rodes, d’aproximadament 1,5 m d’alçada i 180 kg de pes, destinat a estudiar la geologia de les roques marcianes Estigué en funcionament fins al començament del 2010, quan es perdé la comunicació, molt més enllà dels 90 dies marcians de missió poc menys de tres mesos terraqüis previstos inicialment Fins aquell moment havia recorregut poc menys de 8 km sobre la superfície de Mart

Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta,  i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'hemisferi sud El…

A la dècada dels noranta, el bon funcionament de satèllits i sondes exigia que el centre de control terrestre de la missió els observés contínuament i els donés instruccions Per tal que fossin més independents de la Terra i resultessin alhora més barats i fiables, es dissenyaren els programes Deep Space, per a missions planetàries, i l’Earth Observing, per a missions orbitals al voltant de la Terra L’any 2000, es reorientaren els objectius del programa New Millenium, i les sèries Deep Space canviaren el nom pel de Space Technology Del programa New Millenium, a l’octubre del 1998 es llançà la…

Estudià enginyeria informàtica a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i s’especialitzà en matemàtiques i estadística Treballà per l’empresa americana Microsoft Office 1981-2002, per a la qual elaborà dos dels programes més venuts i utilitzats en l’àmbit internacional, Microsoft Word i Microsoft Excel El 2002 fundà, amb GKiczales, la seva pròpia empresa d’informàtica, Intentional Software, especialitzada en la programació intencionada Intentional Programming , que permet que els professionals de diferents àmbits defineixin una necessitat mitjançant conceptes informàtics i creïn el programa…