Resultats de la cerca

Formà part, amb Noemí Irurtia i Jordi Rubio, d’un dels millors trios d’aeròbic entre els anys 2000 i 2002 Pujà a tots els podis dels Campionats del Món i d’Europa de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF entre el 2000 i el 2002 guanyà la medalla de plata 2000, 2001 i bronze 2002 en el Campio-nat Mundial, i la medalla de plata 2001 i bronze 2000, 2002 en el Campionat d’Europa En trios, fou també campió d’Espanya 2000, 2001 i de Catalunya 2001

Els materials d’aquest Pirineu hercinià són tan metamorfosats gneis, ampelites, llicorelles, que hom destria difícilment els sediments originaris, en general precambrians al vessant cerdà i cambrians o silurians al ripollès Arrasades les arestes del primer plegament, es formaren peneplans entre 2600 i 2000 m alt pla de Salines El paroxisme pirinenc tornà a alçar el massís, fendit lateralment després per les glaceres quaternàries locals, les més orientals del vessant migjornenc, que només al costat cerdà assoliren certa importància La xarxa hidrogràfica actual en la seva erosió regressiva ha…

Fundat el 1964, guanyà set vegades el Campio-nat d’Espanya per equips masculins 1965, 1966, 1967, 1969-72 i dos Campionats d’Espanya per equips femenins 1953, 1954 Competí dotze temporades a la Lliga estatal 1962-74 i la guanyà en dues ocasions 1971, 1972 També guanyà cinc vegades el Campionat de Barcelona durant l’època que no s’organitzaven els Campionats de Catalunya L’equip juvenil guanyà quatre títols d’Espanya per equips a final dels anys seixanta i principi dels setanta Els seus jugadors més destacats foren els campions d’Espanya Martí Olivar, Jordi Ibáñez, Joan Marqués i…

Format al Club Natació Tortosa, també competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Medilast de Lleida i el Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya cadet, juvenil, júnior i promesa i campió promesa d’Espanya Respecte al Campio-nat de Catalunya, fou campió dels 60 men pista coberta 2004, 2006, doble campió dels 100 m 2006, 2008 i dels 4 × 100 m 2007, 2009 amb el FC Barcelona També fou subcampió absolut en el Campionat d’Espanya en la prova dels 200 m 2007 Competí amb la selecció espanyola de 4 × 100 m a la Copa d’Europa 2006, 2008, 2009

Competí a les files del Futbol Club Barcelona, fou cinc cops campió de Catalunya dels 200 m 1933, 1935, 1940, 1943, 1944 En els Campionats d’Espanya fou campió dels 200 m 1933, pujà al podi en quatre ocasions més, i també pujà al podi en la prova dels 100 m endues ocasions Guanyà sis cops el Campio-nat de Catalunya de relleus, quatre cops en 4 × 100 m i dos en 4 × 400 m Establí el rècord estatal de 4 × 100 m amb la selecció catalana 1935 i el rècord de Catalunya de 4 × 200 m a l’aire lliure 1940

Formà part de la secció d’atletisme delReial Club Deportiu Espanyol i del Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1920 Guanyà el Campionat de Catalunya de cros 1923 i aconseguí en quatre ocasionsel títol per equips 1924-27 També guanyà la medalla de bronze al Campio-nat d’Espanya de cros 1924 D’altra ban-da, es proclamà campió de Catalunya enla prova dels 10000 m llisos 1925 Aquellmateix any fou subcampió dels 10000 m i tercer als 5000 m del Campionat d’Espanya També aconseguí la tercera posició dels 10000 m l’any 1926

Segons alguns, era nat a Pisa o a Cremona Deixeble de l’Irneri, cap a l’any 1159 exercí la judicatura a Bolonya, on professà també dret civil És un dels anomenats quatre doctors de Bolonya Es distingí per la fidelitat a l’esperit dels texts legals i per la perfecció i l’elegància de la seva glossa És autor de nombroses glosses al Corpus Iuris Civilis , d’un breu tractat de procediments judicials i de comentaris al títol De regulis iuris del Digest La seva influència sobre el dret comú a Catalunya fou molt important

Ja gran prengué l’hàbit trinitari a València 1586, on professà el 1587 Fou predicador d’Oriola 1592 i lector de filosofia a València 1601 i el 1603 fou nome- nat ministre del convent de Vinganya, de Seròs Segrià Sant Miquel dels Sants, que el conegué a Barcelona el 1603, diu que arribà a la perfecta tranquillitat de l’ànima i a l’oblit de les criatures, els sentits i les potències Un cop mort, el provincial de l’orde manà fer un informe sobre la seva vida i virtuts 1603-06, que es guardava al convent de València

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…