Resultats de la cerca
Es mostren 205 resultats
El vaixell fantasma
Música
Òpera en tres actes de Richard Wagner (dita també L’holandès errant, per tal com el títol original és Der fliegende Holländer), basada en un text del mateix Wagner sobre una antiga llegenda recollida per H.Heine.
Un capità holandès és objecte d’una maledicció ha de navegar set anys per mars tempestuoses, i té un sol dia per a assolir l’amor pur d’una noia que el redimeixi altrament, ha de continuar navegant Estrenada a Dresden el 1842, fou la primera òpera no convencional de Wagner i la primera que figura actualment al repertori habitual
Josep Maria Riera i Aragó
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Des del 1983 desenvolupa el seu discurs plàstic a l’entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l’interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar zèppelins, avions, vaixells, submarins, contemplats fora de la funció que originalment els correspon Parallelament, el seu llenguatge plàstic s’ha anat enriquint en l’aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple
Joaquim Mumbrú Muns
Vela
Regatista.
Començà a navegar al Reial Club Marítim de Barcelona, en les modalitats snipe, vaurien i dragon Després passà als creuers, i en quatre ocasions feu la Regata Mare Nostrum en solitari i tres cops més amb un tripulant També realitzà la regata de 1000 milles sense escales, Vilanova-Sardenya-Vilanova, i diverses travesses de l’Atlàntic i el Pacífic, a més de diferents creuers pel Mediterrani
Camilo Cuyàs Zaragoza
Vela
Regatista.
Vinculat al Reial Club Nàutic Barcelona, començà a navegar el 1940 i els anys de la postguerra destacà en la tasca de recuperar i promoure la classe 6 m fórmula internacional Aconseguí el reconeixement oficial de l’especialitat per la Federació Espanyola de Clubs Nàutics i fou secretari de la classe Entre altres èxits esportius, assolí el Campionat d’Espanya Trofeu Hispania F6 III 1957 amb l’ Acacia III
Palm
Dispositiu electrònic de mà originalment desenvolupat com a agenda electrònica, proveït d’un sistema de reconeixement d’escriptura, desenvolupat per l’empresa Palm.
Els models actuals poden dur a terme moltes de les funcions d’un ordinador de taula, com ara reproduir pellícules, crear documents, enviar correus electrònics o navegar per internet, amb l’avantatge d’ésser portàtil Aquests tipus de dispositius es començaren a desenvolupar el 1990 i l’aparició de l’empresa Palm Inc el 1995 i l’èxit dels dispositius PDA ha fet que sovint s’identifiquin amb el nom de l’empresa
flotabilitat
Transports
Diferència entre la densitat d’un líquid i la d’un cos que hi sura.
Si aquesta diferència és gran, el cos resta a sobreaigua , si és petita, a cara d’aigua , si és nulla roman indiferent, a flor d’aigua o a mitges aigües , i si és negativa se'n va a fons La flotabilitat d’un vaixell ha d’ésser tal, que, bo i submergit el buc fins a la línia de flotació superior, resti prou volum fora de l’aigua a fi de poder navegar amb mal temps reserva de flotabilitat
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
Meritxell Cornudella Felip
Vela
Regatista.
Fou subcampiona del món júnior 1984 en vaurien En categoria absoluta, guanyà el Campionat d’Espanya de la mateixa classe 1994 i en creuer 1995 El darrer any també fou subcampiona mundial en creuer Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’ensenyament en el camp de la nàutica, com Comencem a navegar La vela lleugera 1989, juntament amb Joan Gelpí Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela
protocol de transferència d’hipertext
Electrònica i informàtica
Protocol d’internet que permet d’enviar documents d’hipertext i d’hipermèdia entre un servidor i un client.
Es tracta d’un protocol client/servidor el client és un navegador, i el servidor, un servidor de pàgines web La característica principal del protocol és l’existència dels enllaços, que permeten navegar per la xarxa sense necessitat de saber quan i com s’accedeix a servidors diferents, amb arquitectures diferents i protocols diferents Gràcies al protocol HTTP es pot veure internet com un sol magatzem de fitxers, tot i que en realitat consta de milers i milers de servidors diferents arreu del món