Resultats de la cerca

Les seves obres, d’un misticisme molt pur, defugen el patetisme utilitzant una objectivitat rigorosa i una escenificació despullada, freda i hieràtica Dóna als cossos un tractament d’anatomista creant una illusió cúbica que demana espai El paisatge, concebut com a element d’intimitat i d’atmosfera, juntament amb el color, que uneix els elements de la composició d’una manera heterogènia, són elements bàsics en la seva obra Té una gran cura dels detalls i de les vestimentes, i les seves figures són d’una gran elegància formal Entre les seves obres, destaquen La justícia de l’emperador Otó II,…

Governador general de les Índies neerlandeses 1830-33, aplicà un sistema de conreu que reservava la cinquena part de les terres i de les jornades de treball per al govern, sistema abolit el 1877 Fou ministre de colònies 1834-39

Basant-se en l’escola de Barbizon francesa i en la tradició neerlandesa, vers el 1855 inicià l' escola de la Haia , origen de la renaixença artística de l’Holanda contemporània Pintà paisatges amb certes reminiscències romàntiques, i, sobretot, interiors d’esglésies

Creà una nombrosa collecció de dibuixos, pintures i gravats inspirats en fets matemàtics mosaics, transformacions, sanefes, perspectiva, etc, i motivà estudis matemàtics basats en la seva obra mosaics d’Escher, perspectiva curvilínia, etc Esbòs del mosaic Genets , d’ Escher

De mare nascuda a les Índies Orientals Holandeses actual Indonèsia i ascendència mixta europea i asiàtica, després de completar el servei militar visqué a Israel en 1981-83 Retornat als Països Baixos, s’establí a Utrecht i treballà per a l’Administració El 1989 s’afilià al partit liberal VVD, del grup parlamentari del qual fou assistent Elegit diputat 1989, des d’aquest càrrec s’oposà públicament i sovint de manera  polèmica a la política multicultural dels Països Baixos Sobretot, adoptà un discurs antimusulmà molt dur, en la línia del partit populista de Pim Fortuyn El 2002 abandonà el VVD i…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean-Pierre…

Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior

Format en 1952-58 al Conservatori d’Utrecht, amb Jaap Callenbach piano i Kees van Baaren composició El 1954 estrenà la seva primera obra, Passacaglia , a la catedral d’Utrecht El 1959 es traslladà a Londres, on fou deixeble de Mátyás Seiber, i l’any següent a Basilea per estudiar amb Pierre Boulez, el qual li supervisà la primera obra serial,  Entelechie I 1961 De nou al seu país 1962, el 1966 estrenà Labyrinth , obra multimèdia que comprenia música, dansa, mim, pintura, film i drama El 1967 impulsà un grup de música experimental juntament amb L Andriessen, M Mengelberg, J van Vlijmen i R de…

Estudià els gasos, i la termodinàmica i la teoria cinètica, camp en què aportà conclusions bàsiques que contribuïren al perfeccionament de les teories existents És especialment notable la seva equació d’estat que suposa una aproximació més al comportament dels gasos reals enfront de la coneguda equació dels gasos perfectes Estudià també la capillaritat, la continuïtat dels líquids i els gasos, la dissociació electrolítica, les forces atòmiques, etc El 1910 rebé el premi Nobel de física

Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en el llibre…