Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Francisco Manuel Sánchez de Tagle
Història
Literatura
Poeta i polític mexicà.
La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852
Tomás António Gonzaga
Literatura
Poeta portuguès.
Magistrat al Brasil, fou acusat de conspiració contra el govern portuguès i empresonat Escriví Cartas chilenas , sàtira en vers contra els abusos de l’administració colonial, i Marília de Dirceu 1792, recull de poemes dins la tradició neoclàssica però amb un sentiment de la natura preromàntic el tractat Direito natural mostrà un ideari liberal-conservador
Abū Firās al-Ḥamdānī
Història
Literatura
Poeta àrab i príncep hamdànida d’Alep (Síria).
La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida
Giovanni Fantoni
Literatura italiana
Poeta italià.
El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana
Francesc Navarro
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València
la Paeria de Lleida

Porta d’entrada a la Paeria
© CIC-Moià
Història
Edifici del s XIII, bastit per Arnau de Sanaüja (1202-1260), senyor de les Borges Blanques.
La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat
Félix José Reinoso
Literatura
Poeta castellà.
Sacerdot afrancesat, és autor de l' Examen de los delitos de infidelidad a la patria imputados a los españoles bajo la dominación francesa 1816 Escriví poesia anacreòntica i bucòlica, a la manera neoclàssica, i odes religioses i morals, i publicà un recull el 1797 El poema més conegut és La inocencia perdida 1799, a imitació d' El Paradís perdut de Milton
Laberint d’Horta

Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
Dániel Berzsenyi
Literatura
Poeta hongarès.
Malgrat la tècnica neoclàssica de les seves odes, inspirades en Horaci Versei , ‘Poemes’, 1813, l’exuberància dominada, el pessimisme i l’apassionament patriòtic han fet que sigui considerat un dels més importants preromàntics del seu país El tema de les seves elegies, les millors del gènere en hongarès, és la fugacitat de la vida També conreà l’epístola, on reflectí els ideals racionalistes de la Illustració
Bartomeu Ribelles i Dalmau
Arquitectura
Arquitecte.
Acadèmic de San Fernando i tinent de director d’arquitectura de Sant Carles Dins l’escola neoclàssica és autor dels ponts de Vila-real sobre el Millars i d’Hellín Múrcia, del cambril del Crist a l’església del Roser del Grau de València i de la capella de Nostra Senyora del Populo a Quart de Poblet Renovà també l’església parroquial d’Almansa Múrcia