Resultats de la cerca
Es mostren 162 resultats
GRO
Astronàutica
Sigla de Gamma Rays Observer, satèl·lit de detecció de raigs gamma, llançat el 1991 conjuntament per la NASA i l’ESA.
Pesa 16 t La radiació gamma és emesa per diverses estructures còsmiques, com les supernoves, els estels de neutrons i els quàsars
reacció en cadena
Física
Successió de processos en què cadascun d’ells ha estat produït pel fet d’haver-ho estat l’anterior i acomplir-se una situació crítica que catalitza el fenomen.
En la reacció en cadena de fissió dels nuclis d’urani, en un reactor nuclear, un o més dels neutrons emesos en cada fissió en provoca una altra, i així successivament
estat fonamental d’un nucli
Física
Estat d’un nucli que correspon a la mínima energia possible.
En aquest estat i segons el model de capes, es considera que els neutrons i els protons ocupen les capes de mínima energia, d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli
Bertram N. Brockhouse
Física
Físic canadenc.
Estudià a la Universitat de Toronto S'especialitzà en el comportament dels materials a temperatures extremes i especialment en la difracció de neutrons com a mitjà de determinació estructural Per aquestes investigacions rebé el premi Nobel de física el 1994, juntament amb CGShull
samària
Química
Una de les terres rares.
Es presenta en forma de pólvores de color beix, insolubles en l’aigua i solubles en els àcids, que absorbeixen aigua i diòxid de carboni amb facilitat Troba aplicació en la fabricació de vidres especials i com a absorbent de neutrons en reactors nuclears
transurànid
Física
Núclid el nombre atòmic del qual és superior a 92, que és el que correspon a l’urani.
Tots els núclids transurànics són radioactius, amb períodes de desintegració petits, comparats amb les edats de les formacions geològiques de la Terra i per això no es troben en la natura, sinó que són creats artificialment per bombardeig de núclids pesants amb neutrons o núclids lleugers Els transsurànids formen part del grup dels actínids
neutronografia
Física
Procediment d’assaig no destructiu que permet d’analitzar per transparència els cossos opacs a la llum visible.
La utilització de la neutronografia és molt menys estesa que la gammagrafia o la radiografia raigs X, pel fet que les fonts de neutrons emprades acceleradors i reactors nuclears i els mitjans de collimació i de selecció d’energies són de cost elevat i difícilment transportables El seu ús resta limitat als centres de recerca fonamental
partícula alfa
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
La seva composició és idèntica al nucli d’un àtom d’heli per això, hom l’anomena a vegades helió és un conjunt de dos protons i dos neutrons íntimament lligats La seva càrrega elèctrica és dues vegades la de l’electró, però de signe positiu la seva massa és de 6,7 x 10 - 2 4 g
beina
Física
Protecció estanca que envolta el combustible nuclear d’un reactor per tal d’evitar que s’escampin els productes de fissió i contaminin el refrigerant.
També rep el nom de funda Ultra resistir a les exigències tecnològiques de treball, causades per la temperatura i per la corrosió a què és sotmesa, la beina d’un combustible nuclear ha d’ésser d’un material alumini, acer inoxidable, aliatge de zirconi de mínima secció eficaç de captura de neutrons i capaç de suportar l’acció de les radiacions nuclears
nucleosíntesi
Física
Síntesi dels nuclis atòmics dels elements més senzills (hidrogen i heli) en un procés de temperatura força elevada (de l’ordre d’un milió de kelvins).
Aquesta síntesi ve donada per un conjunt de reaccions nuclears entre les quals destaquen les del cicle del carboni Les reaccions de nucleosíntesi són estudiades en astrofísica per a intentar explicar la formació dels elements a les atmosferes estellars nucleosíntesi estellar i també en cosmologia a l’hora d’explicar la formació dels nuclis d’hidrogen i heli a partir de neutrons i protons nucleosíntesi primordial