Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Joaquim Terruella i Matilla

Joaquim Terruella Festa taurina (oli sobre taula)
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de Segundo Matilla Fou també deixeble de Santiago Rusiñol , amb qui viatjà a Itàlia i pintà a Aranjuez Exposà per primer cop a la Sala Goya de Barcelona 1916, ciutat on exposà sovint, i ho féu també a París 1922, Saragossa, Bordeus, Biarritz i París Conreà el tema de toros —fou illustrador taurí a El Día Gráfico i La Noche —, escenes de gitanos i de cafè concert, però sobretot fou un paisatgista correcte de línia impressionista
Mariano Picón Salas
Literatura
Assagista, crític i narrador veneçolà.
Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955
Félix Romeo Pescador
Literatura
Escriptor i comunicador aragonès.
Crític literari i locutor radiofònic, el 1995 publicà Dibujos animados , una òpera prima que fou celebrada per la seva poderosa i molt personal veu narrativa Aquest mateix any fou condemnat per insubmissió i entrà a la presó de Torrero, on passà divuit dels vint-i-sis mesos de la condemna En sortir, posà en marxa a TVE2 el programa cultural La Mandrágora , que es mantingué en antena durant cinc temporades El 2001 aparegué la seva segona obra literària, Discothèque , i el 2008 la tercera, Amarillo Deixà un títol inèdit, Noche de los enamorados
José Juan Tablada
Literatura
Poeta mexicà.
Fou diplomàtic a Veneçuela, l’Equador i Colòmbia, i no restà indiferent a la revolució mexicana La seva obra reflecteix l’admiració per la poesia japonesa, i se'n destaquen Li-Po y otros poemas 1920, El jarro de flores 1920 i La feria 1928 Fou també un excellent prosista, com en Hirosigué, el pintor de la nieve, de la noche y de la luna 1914, Los días y las noches de París 1918, llibre de viatges, La resurrección de los ídolos 1924, novella, i el recull de memòries La feria de la vida 1937
Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
Cinematografia
Escola d’ensenyament de Barcelona que, juntament amb el Grup Cinema-Art, constitueix un centre unificat de producció, investigació i promoció de nous realitzadors, guionistes, tècnics i actors.
Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…
Fernando Quijano
Música
Compositor, cantant i actor uruguaià.
De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat
José Luis García Sánchez
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i…
Celestino Fernández de la Vega
Literatura
Assagista gallec.
Fundador de l’Editorial Galaxia, collaborà en publicacions com El Progreso , La Noche , Grial i Galicia Emigrante Bon coneixedor de l’existencialisme alemany, traduí al gallec obres de Heidegger Da esencia da verdade , 1956 La seva obra O segredo do humor 1963 és considerada una aportació fonamental a l’estudi d’aquest tema des del punt de vista existencialista Immers en una depressió, desaparegué de casa seva el 25 de març de 1986, i el seu cos fou trobat al riu Miño el 15 d’abril L’any 2009 es publicà Ensaios a proba do tempo , un recull de deu assaigs seus
Juan Cunha
Literatura
Poeta uruguaià.
La seva obra poètica inicial palesa una certa influència de García Lorca i de CVallejo El tema central i més sostingut és el de la nostàlgia per la infància perduda, el desarrelament dels llocs estimats i la trobada amb la ciutat De la seva producció cal citar El pájaro que vino de la noche 1929, Guardián oscuro 1937, Cuaderno de nubes 1945, 6 sonetos humanos 1948, En pie de arpa 1950, Cancionero de pena y luna 1953, Hombre entre luz y sombra 1954, Pequeña antología 1957, Gestión terrestre 1959, A eso de la tarde 1961, Pastor perdido 1966 i Palabra cabra desmandada 1971
Pilar Miró Romero
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica castellana.
Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…