Resultats de la cerca
Es mostren 452 resultats
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
Alimentació sana
El concepte d’ alimentació sana , denominació acceptada en èpoques recents, fa referència a una conducta alimentària que és considerada beneficiosa segons els criteris científics convencionals moderns i que consisteix en l’adopció d’uns hàbits alimentaris que tendeixin a proporcionar a l’organisme tots els elements nutritius que aquest necessita, en unes quantitats i proporcions adequades per tal que desenvolupi apropiadament tots els seus processos fisiològics i eviti així dèficits, excessos o desequilibris nutritius Així, doncs, la definició d’"alimentació sana" no…
bactòmetre
Alimentació
Bioquímica
Aparell utilitzat per a l’estimació ràpida de la contaminació bacteriana.
L’aparell, en unes poques hores, determina per impedància capacitància i inductància les primeres fases de degradació dels nutrients pels bacteris
micetòcit
Biologia
Cèl·lula de certs insectes que conté llevats i bacteris (en aquest cas hom els anomena més pròpiament bacteriòcits) en simbiosi.
La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes
prosteca
Biologia
Extensió filiforme o cònica de la cèl·lula limitada per la capa de mureïna i la membrana externa, per la qual cosa l’interior d’aquestes estructures és continuació del citoplasma de la cèl·lula.
Té diverses funcions, com ara la de retardar la sedimentació de les cèllules, o bé la d’augmentar la superfície de la cèllula amb l’objectiu d’incorporar-hi els nutrients amb major eficiència
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes…
front
Geografia
Estructura hidrogràfica caracteritzada per un assenyalat gradient horitzontal de densitat (de temperatura, salinitat o ambdós paràmetres) que separa o delimita masses d’aigua de característiques diferents.
Acostumen a tenir associats corrents intensos, que poden generar pertorbacions, remolins, barreges o moviments verticals d’aigua Aquests últims contribueixen a transportar cap amunt les sals nutrients i, per tant, en els fronts sovint la producció planctònica es veu incrementada
osmòtrof | osmòtrofa
Ecologia
Dit de l’organisme que pren tots els nutrients en forma dissolta.
Aquesta categoria nutritiva comprèn alguns fongs i bacteris
conreu fora del sòl
Agronomia
Sistema de conreu en què les arrels es desenvolupen en un medi diferent del natural.
Aquest tipus de conreu començà a desenvolupar-se al voltant del 1880 arran dels estudis de nutrició vegetal A partir del 1940 ja es conegueren força bé els elements nutritius essencials, la qual cosa permeté la difusió d’aquesta tècnica, sobretot en sistemes de conreu intensiu, per la proliferació de malalties transmeses pel sòl Els sistemes de conreu fora del sòl es poden classificar en conreu sense substrat i conreu en substrat En el conreu sense substrat cal proporcionar ancoratge a les plantes El conreu sense substrat es classifica en conreu hidropònic pròpiament dit, en el…
marquesa

Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua