Resultats de la cerca

Palatí a Constantinoble, fou senador 355 i procònsol 358 de Constanci Teodosi l’elevà a prefecte de la ciutat 384 Dels comentaris a Aristòtil hom conserva els que féu als Segons Analítics , a la Física , a Del cel i al dotzè llibre de la Metafísica És conegut per les seves trenta-quatre oracions λόγοιπολιτικοί, on segueix el mètode de Dió Crisòstom

Posseeix una notable diferenciació dialectal, manifestada en els dialectes arcaics El merina , dialecte més evolucionat, esdevingué llengua oficial el 1820 Escrit en caràcters llatins, conserva trets austronèsics en el lèxic i l’estructura morfològica Ha manllevat un nombrós vocabulari del sànscrit, de l’àrab i del swahili principalment La literatura malgaixa és d’una gran riquesa popular i consta de nombrosos proverbis, oracions, històries, contes i poemes

Jesuïta, el 1766 ensenyava gramàtica al collegi de l’orde de Gandia L’any següent l’afectà el decret d’expulsió de l’orde, i passà a Ferrara, on fou professor de la universitat Publicà entre el 1783 i el 1790 una sèrie d’oracions, diàlegs i dissertacions llatines en defensa de la llengua i de la literatura gregues Sembla que escriví sobre la conquesta de Mèxic

El judaisme la incorporà al final de les oracions, especialment sota la forma de benedicció, referida exclusivament al nom de Déu En el cristianisme les doxologies s’ampliaren i agafaren un caire més trinitari Així, ja al s IV, la fórmula de Gloria Patri es convertí en el verset final de tota la salmòdia Himnes com el Gloria in excelsis i el Te Deum han estat també considerats doxologies

Fou catedràtic de filosofia al Seminari Tridentí de Girona i canonge de la collegiata de Sant Feliu de la mateixa ciutat Subministrà dades importants al redactor de l’ España sagrada i, en recompensa per aquesta tasca, el 1829 fou nomenat corresponsal de la RAH Fou un gran coneixedor dels arxius i de les antiguitats de Girona i Catalunya Els seus escrits impresos es redueixen a sermons, panegírics i oracions fúnebres

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

El 1915 entrà al seminari de Barcelona i el 1919 ingressà a l’oratori de Sant Felip Neri Fou ordenat de sacerdot el 1922 Collaborà a “Vida Oratoriana” La seva producció poètica, de filiació verdagueriana i majoritàriament de caràcter religiós, fou publicada en diversos reculls, sovint illustrats pel seu germà Francesc Pa d’àngels 1945, Estampes i oracions 1947, Saltir 1962, Celístia 1969 i Clarianes 1972 Lluís Millet musicà diverses composicions seves

El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal

Normalment, però, aquest terme és usat sobretot en les oracions compostes condicionals per a representar la proposició subordinada condicional que és completada per la principal, anomenada apòdosi si vols pròtasi, hi anirem apòdosi La pròtasi pot presentar en la seva significació una possibilitat de realització més o menys intensa, segons que el seu verb estigui en el mode indicatiu o en el mode subjuntiu si veniu tots, estarem molt contents si vinguéssiu tots, estaríem molt contents

Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu