Resultats de la cerca
Es mostren 325 resultats
acabament
Ornament que termina una construcció, un moble, etc.
anàglif
Ornament esculpit, cisellat o tallat en baix relleu.
faisà

Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
caplletra

Caplletra del llibre Consueta, procedent de l’antic convent de Sant Francesc de framenors de Barcelona
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Lletra majúscula emprada com a inicial del primer mot d’un text, llibre, capítol, paràgraf, etc, amb intenció estètica, sovint ornamentada.
La forma més antiga i més simple d’obtenir l’efecte estètic era d’escriure-la al marge del text, sistema que perdurà llargament manuscrits de Ripoll i d’altres escriptors catalans L’ornament més antic s VI consisteix en entrellaçaments i elements geomètrics Ben aviat s’exornaren amb figuracions florals, zoomorfes i antropomorfes sovint les figures són monstruoses o estrafetes per tal de donar-los la forma de la lletra corresponent La caplletra aparegué més tard, emmarcant una escena allusiva al text o bé inclosa dins l’escena mateixa Amb la impremta les caplletres continuaren…
Antoni Pons i Cirac
Arts decoratives
Vidrier.
Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz El 1989 fou…
acant

Capiell corinti d'Efes decorat amb fulles d’acant
Ad Meskens (CC BY-SA 3.0)
Arquitectura
Ornament d’arquitectura que imita la fulla d’acant.
Segons Vitruvi, fou inventat per Callímac al segle V aC És típic dels capitells d’ordre corinti i compost, i també ha estat utilitzat per molts altres estils posteriors
ornamentació
Música
Nom aplicat als diversos recursos que tenen per objectiu l’embelliment d’una composició musical.
Consisteixen en diferents tipus de modificacions, convencionals o lliures, dels elements melòdics, rítmics, harmònics o tímbrics essencials El terme abraça nombrosos i variats aspectes en els camps de la composició i de la interpretació tots ells, però, tenen com a tret comú i característic la contribució a l’enriquiment i el desenvolupament de les estructures musicals bàsiques Així, el concepte ornamentació fa referència als diferents tipus de dissonàncies, també anomenades notes estranyes, pertanyents al terreny del contrapunt i l’harmonia nota de pas, brodadura, retard, nota cambiata , i…
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es…