Resultats de la cerca

Treballà amb Jimmie Lunceford 1933-39 i amb Tommy Dorsey 1939-43 i des del 1945 Adquirí fama com a arranjador de grans orquestres i enregistrà molts discs

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals…

Estudià direcció d’orquestra amb Hideo Saito i Norbert Kaneko, i començà la seva carrera el 1965 Ben aviat fou considerat un dels més destacats directors del Japó, fet que es confirmà l’any 1967 amb la concessió del premi del Ministeri de Cultura japonès en reconeixement a la seva tasca Dirigí pràcticament totes les orquestres del seu país i oferí les primeres audicions dels Gurrelieder , d’A Schönberg, la Passió secundum Lucam , de K Penderecki, i Ariadne auf Naxos , de R Strauss, entre moltes altres Convidat habitual d’orquestres europees i americanes, fou titular…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment prosseguí els estudis a Ginebra i Siena, on estudià amb Alceo Galliera Entre el 1957 i el 1959 tocà en diferents orquestres europees i sud-americanes, i de nou a Suïssa assumí la direcció de cors i orquestres d’estudiants El 1959 fou nomenat director de l’Orquestra de la Suisse Romande i posteriorment dirigí la de Zuric Entre el 1965 i el 1967 fou convidat sovint a actuar a l’Òpera de Viena, i es presentà a la Scala de Milà com a director d’una sèrie de concerts de l’…

Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la Royal…

Debutà el 1941 amb la seva pròpia orquestra, s’especialitzà després en la direcció d’orquestres de jazz i aconseguí ràpidament un èxit extraordinari, especialment pels seus arranjaments instrumentals i versions inèdites de peces conegudes

Organitzà més d’un centenar de concerts, en els quals aconseguí la participació de les principals figures del moment i també de les orquestres i agrupacions de cambra més prestigioses Afavorí la creació de l’Orquestra Simfònica de Girona

Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i actuà nombroses vegades a Catalunya,…

Ensenyà a l’Escola Municipal de Música 1914 i al Liceu 1919 de Barcelona Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector des del 1943 Fou, també, un dels fundadors del sextet Granados

N'existeixen diverses versions, corresponents als registres alt, baix i contrabaix És un instrument obsolet, que actualment ha estat substituït per la tuba Fou inventat per Halary el 1821, i hom l’emprà, sobretot en la seva versió baixa, en bandes i orquestres