Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
radioestèsia
Física
Conjunt de fenòmens complexos que es manifesten per una determinada sensibilitat de l’organisme humà a les radiacions emeses o absorbides pels objectes que té a prop.
Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc
reacció oscil·lant
Química
Tipus de reacció en què, després de formar-se, els productes transformats tornen a l’estadi de reactius, els quals al seu torn tornen a donar els productes i, així, successivament.
La més coneguda és la de Belousov-Zhabotinski Actualment, hom en coneix una trentena, que es caracteritzen pel període durada i l’amplitud diferència entre la concentració màxima i la mínima En una reacció oscillant hom pot distingir dues etapes fonamentals En la primera són obtinguts els productes que seran reactius en la segona Els productes de la segona han d’ésser equivalents als reactius de la primera, per a continuar l’oscillació és el procés anomenat autocatàlisi
gravímetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics
André Pieyre de Mandiargues
Literatura francesa
Escriptor francès.
Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc
metrònom
Música
Aparell que serveix per a determinar amb precisió el tempo d’una composició musical.
El model tradicional consta d’una caixa de fusta, generalment de forma piramidal, dins de la qual es munta un mecanisme de rellotgeria dotat d’un pèndol compost La part visible d’aquest pèndol inclou un pes regulable que, en ser variat de posició acostat o allunyat de l’eix de rotació, permet fixar a voluntat la freqüencia d’oscillació del pèndol Una escala de divisions del temps en permet l’ajustament precís Atès que, en oscillar, el pèndol produeix un so repetit regularment -com ara el tic-tac d’un rellotge-, el metrònom, a més de permetre al compositor d’indicar clarament a la partitura el…
balanç
Transports
Moviment d’oscil·lació d’una aeronau entorn del seu eix longitudinal.
pèndol

Pèndol
© Fototeca.cat
Física
Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d’un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.
Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que l’expressió…
sonoluminescència
Física
Luminescència que es produeix en certs líquids que contenen gasos dissolts, en ésser sotmesos a l’acció d’ultrasons de suficient intensitat.
Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de clima oceànic…
Takaaki Kajita

Takaaki Kajita
© Asahi Shimbun
Física
Físic japonès.
Es graduà a la Universitat de Saitama 1981 i més tard féu el doctorat a la de Tòquio 1986 El 1988 s'incorporà a l'Institut de Recerca dels Raigs Còsmics, on és professor des del 1999 és director del Centre per a l'Estudi dels Neutrins Còsmics d'aquest mateix Institut El 1998 detectà a l'observatori Super-Kamiokande l'oscillació de neutrins associada al canvi d'aromes a partir de la collisió de raigs còsmics a l'atmosfera terrestre, cosa que el portà a concloure l'existència de massa en aquestes partícules Per aquesta descoberta rebé el premi Nobel de física el 2015, que compartí amb Arthur…