Resultats de la cerca

Els nòduls més corrents són de sílex, bé que també n'hi ha de fosfat de calci, d’òxids i carbonats de ferro, etc Els nòduls abunden, sobretot, en les roques calcàries juràssiques i cretàcies De vegades, les concentracions de nòduls són prou importants perquè puguin ésser explotades, com és el cas d’alguns nòduls de fosfats o els de ferromanganès que es formen als fons oceànics

La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats

Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc

La recerca de nous superconductors planteja problemes de síntesi D’una banda, cal trobar materials que manifestin superconductivitat i per això cal analitzar les característiques estructurals que la produeixen D’altra banda, la síntesi del material en forma que pugui ésser utilitzat a la indústria és complexa El superconductor que manté aquesta propietat a temperatura més elevada 125 K de temperatura crítica és un compost a base d’òxids de talli i de coure Hi ha actualment unes dotze famílies de compostos que mostren superconductivitat entre 10 i 125 K L’anàlisi d’estructures per microscopia…

De fórmula molecular C 9 H 10 O, es presenta com un sòlid blanc o groc d’olor característica El seu punt de fusió és a 33ºC i el d’ebullició, a 258ºC Es descompon lentament en ésser afectat per la calor o la llum o bé en contacte amb l’aire Reacciona violentament amb els oxidants forts, descomponent-se amb despreniment de vapors sufocants d’òxids de carboni És emprat en perfumeria i en síntesi química

Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació

En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens

Fou professor de química i medicina a les universitats d’Edimburg i de Glasgow En les seves investigacions identificà el diòxid de carboni com un gas distint de l’aire aire fix Aquest descobriment li permeté més endavant d’establir la diferència entre òxids i carbonats Els seus treballs s’estengueren a l’estudi dels bescanvis de calor que s’esdevenen en els canvis d’estat definí la calor de canvi d’estat i la calor específica

Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro

Mineral que cristallitza en el sistema regular, en cristalls de forma tetraèdrica i també en masses o grànuls Té una fractura irregular i és molt fràgil La duresa és de 4,5, i la densitat, de 4,6-5,1 Té un color de gris a negre i un esclat metàllic És opaca Forma una solució sòlida amb la tetraedrita Quan s’altera passa a malaquita i òxids d’antimoni Els principals jaciments són a Cornualla Gran Bretanya, a Austràlia Broken Hill i als EUA