Resultats de la cerca

Enginyer agrònom, durant el bienni 1968-70 participà en el grup Acció Catòlica Amb el primer govern d’Adolfo Suárez ocupà la cartera d’agricultura i, posteriorment, la vicepresidència Senador per designació reial 1977, vicepresident segon del govern i ministre d’economia, participà en l’elaboració dels pactes de la Moncloa i en els treballs constitucionals Aquests anys fou un dels principals instigadors de l’anticatalanisme al País Valencià Elegit 1979 al Congrés de Diputats per UCD a la circumscripció de València, en no ésser elegit el 1982 s’apartà de la política activa

Església, avui desapareguda, que era situada a la casa delmera que tenia el monestir de Santes Creus a Cervera, que correspon a l’actual residència Mare Janer, al Carrer Major Hi ha notícies de l’església des del segle XII Dins aquesta capella se celebraren les corts del 1359 i se signaren els pactes matrimonials entre Ferran el Catòlic i Isabel de Castella, l’any 1469 La casa delmera de Santes Creus acollí des de la fi del segle XVII el collegi de Sant Benet, seu dels jesuïtes a la ciutat, i a partir del regnat de Carles III, el collegi major de Sant Carles

Probable fill d’Hug VI de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran d’Urtx El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d’Urgell Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I 1276 i de Pere II 1285, dels quals fou molt estimat El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals Coronà Jaume II rei 1291,…

Fill de Guillem II d’Erill El 1277 es rebellà, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya-Aragó Vençut pel rei a Balaguer 1280 fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes de Pere el Gran amb Carles d’Anjou a propòsit del desafiament de Bordeus El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte de Foix Roger…

Ciutadà honrat, estudià a Lleida i exercí d’escrivà de manament de la cancelleria d’Aragó Fou pres com a ostatge i enviat a França com a garantia dels pactes entre França i el Principat El 1641 era arxiver de l’arxiu reial de Barcelona per encàrrec de Lluís XIV Fou partidari de la causa francesa durant la guerra de Separació i pròxim al cercle de Pèire de Marca El 1650 enllestí, sense revisar-la, la Historia de los condes de Urgel publicada a Barcelona per Bofarull el 1853, basada en un gran nombre de documents Se li atribueixen també una història de Jaume I i una allegació a…

Secundant les revoltes nobiliàries comandades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, cosí germà seu, es negà a participar en la guerra d’ajut a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus per Jaume I 1274 el mateix any signà els pactes d’Àger contra l’autoritat reial Fou un dels ostatges per a garantir l’entrevista a la Jonquera-Panissars entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II d’Anjou 1290 Fou mitjancer entre Jaume II i el noble Artal d’Alagó 1293 El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis Renuncià en nom del Temple als drets de l’orde sobre Tortosa i Fraga en canvi…

Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos, aconseguiren d’…

Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…

Calia que la població que el demanava es redimís primerament del senyor, i pactés amb la població que l’acollia per a un temps determinat el preu que hauria de pagar, l’obligació de prendre part en hosts i cavalcades, la franquesa en mercats i el dret d’ésser defensada, fins en forma de sometent, dels greuges soferts De vegades era el rei qui atorgava aquest dret per privilegi de vegades era el mateix senyor que s’hi emparava juntament amb els vassalls però sovint eren els veïns els qui ho demanaven nominalment Diverses poblacions, no sempre pròximes, foren considerades carrers…

A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per pressió directa…