Resultats de la cerca

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…

Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…

Integrat al moviment idealista del primer terç del s XX, fou un dels fundadors de la revista Ronda 1919-23 És conegut, sobretot, com a autor de novelles de tema històric italià, d’entre les quals destaquen Il diavolo al Pontelungo 1927, Il mulino del Po 1938-40, Il pianto del figlio di Lais 1945 i Non ti chiamerò più padre 1959 Altres novelles són Il figlio di Stalin 1953, Il coccio di terracotta 1966, Rapporto segreto 1967, etc Com a assagista és autor de Leopardi e Manzoni 1960 Reuní la seva poesia en quatre volums amb el títol general de Versi e rime 1971-74

L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’article…

Es llicencià en filosofia i lletres 1959 per la Universitat de Barcelona, on el 1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia Al marge de l’activitat com a historiador, portà amb els seus fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia Inicialment es dedicà a l’arqueologia i, formant part de l’equip de Lluís Pericot, prospectà el terme de Llucmajor i dirigí l’excavació de l’habitació i de l’important jaciment talaiòtic de Capocorb Vell En els tres anys que collaborà amb Pericot 1957-60 participà també en excavacions a Catalunya Tanmateix, la…

Formada a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC, es graduà en direcció 2004 amb el curt L’última polaroid Debutà amb el llargmetratge Tres dies amb la família 2009, basat en l’experiència de la mort del seu avi, pellícula de la qual escriví també el guió Per aquest film, el 2013 guanyà els premis Gaudí a la millor direcció i a la millor pellícula, i el Goya al millor director novell Al juliol del 2013 estrenà Tots volem el millor per a ella L’any 2014 obtingué el premi Jordi Dauder de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya Després del curt 2015 La inquilina…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames  El sitio de Gerona 1887,  Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe  1873 i el recull…

Publicà poemes i crítiques d’art i de literatura a la premsa Fou redactor d’“El Día” i collaborà a “Baleares”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i “Les Nouvelles Littéraires” Atret primer per l’Escola Mallorquina, als anys vint defensà la introducció de l’avantguardisme a les Illes En poesia rebutjà l’estètica modernista i cercà una expressió sintètica basada en la imatge i la suggestió Produí sobretot en castellà, però també escriví en català gràcies a la influència de Bartomeu Rosselló-Pòrcel A la postguerra collaborà amb pseudònims a “Hoja del Lunes” i “La…

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…