Resultats de la cerca

Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin Darrerament, s’ha…

Enfrontat amb el seu collega EDCope, fou un dels paleontòlegs més eminents de l’Amèrica del Nord i descobrí i anomenà moltes espècies de vertebrats fòssils, especialment dinosaures procedents de les troballes de l’oest nord-americà Hom estima que entre Marsh i Cope descriviren prop de 120 espècies de dinosaures

Ha recollectat, anomenat i descrit els mamífers fòssils de l’Amèrica del Sud ha estudiat l’evolució, la zoogeografia i la classificació de mamífers actuals i extingits, i els principis de la classificació biològica Ha publicat Life of the Past 1953, Principles of Animal Taxonomy 1961 i The Geography of Evolution 1965 Biology and Man 1969, Penguins Past and Present, Here and There 1976, Splendid Isolation The Curious History of South American Mammals 1980 i Fossils and the History of Life 1982 entre d’altres

És conegut sobretot per la seva classificació dels rèptils fòssils i pels seus treballs sobre la paleontologia dels mamífers, com també pels seus estudis generals sobre evolució, entre els quals cal esmentar From the Greeks to Darwin 1894 i Origin and Evolution of Life 1917

Doctor en ciències biològiques 1972, president de la Sociedad de Ciencias Aranzadi 1979 i president de la Sección de Prehistoria de la Sociedad de Estudios Vascos 1976 Es dedica principalment a l’estudi de mamífers quaternaris, especialment dels vinculats a jaciments prehistòrics Ha publicat Ciento cincuenta mil años de prehistoria vasca 1982, amb altres autors, i El yacimiento prehistórico de la cueva de Ekain 1984 i ha editat atles cartogràfics de les regions de Bilbao i d’Irun, ambdós el 1990

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques…

Graduat per la Universitat de Chicago i doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou professor d’aquestes i d’altres universitats És autor de  Principles of Paleontology  1978 i Extinction Bad Genes or Bad Luck  1992 Els anys setanta fou pioner en la utilització dels ordinadors i les bases de dades en l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies Amb el seu deixeble John Sepkoski enuncià la seva famosa hipòtesi de Nèmesi, o de les extincions periòdiques a la biosfera Segons Raup i Sepkoski, al llarg de la història de la vida les extincions massives s’han donat amb una…

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…

Estudià especialment l’estratigrafia del Juràssic, i en féu una detallada classificació dels ammonits Contribuí a l’establiment d’una nomenclatura estratigràfica pràctica El 1956 publicà Jurassic Geology of the World , obra de síntesi de tots els coneixements sobre l’estratigrafia del Juràssic

Professor a Montpeller 1914 i a Tolosa, al Llenguadoc 1922, fou nomenat director de l’Institut de Paléontologie Humaine 1942 i del Musée de l’Homme 1950, de París Entre les seves obres de recerca cal esmentar Traité d’anthropologie 1926, Les races humaines 1944 i La paléontologie et l’origine de l’homme 1950, a part les obres etnològiques especialitzades sobre les poblacions del territori francès