Resultats de la cerca

Se celebra a Panamà la cerimònia oficial del traspàs de la titularitat del canal dels Estats Units al Govern panameny L’acte era previst per al 31 de desembre, dia en què es fa efectiu el traspàs, però s’ha avançat per a facilitar la presència de mandataris estrangers, per la qual cosa l’absència del president nord-americà, Bill Clinton, genera malestar entre les autoritats panamenyes Els signants del traspàs són la presidenta de Panamà, Mireya Moscoso, i l’expresident dels EUA Jimmy Carter

Estats Units adquireix el control perpetu del canal de Panamà

Escàndol financer del canal de Panamà a França L’enginyer Ferdinand-Marie de Lesseps és implicat en el suborn a polítics

Acord entre els Estats Units i Panamà sobre la restitució de la sobirania del canal cap el 2000

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu…

El 1941 s’exilià amb la seva família després del cop d’estat militar que enderrocà el president Arnulfo Arias Després de llicenciar-se en dret als Estats Units, el 1963 tornà a Panamà , on exercí l’advocacia Diputat al parlament panameny des del 1964 pel Partido Panameñista Auténtico PPA d’Arias, el 1968 aquest el nomenà ministre d’economia després de guanyar les eleccions, càrrec que hagué d’abandonar pocs dies a conseqüència del cop d’estat d’Omar Torrijos Perseguit per la policia política fins al final de la dictadura 1979, perdé amb Arias les eleccions del 1984 davant del…

Feu la carrera militar al Perú i als EUA Del 1950 fins a mitjan anys vuitanta fou collaborador de la CIA Membre de la Guàrdia Nacional, fou aliat del coronel colpista Omar Torrijos, a la mort del qual 1981 el succeí a la cúpula d’aquest cos militar policial, que transformà en les Forces de Defensa de Panamà FDP, i que utilitzà per a afermar-se en el poder amb la repressió de la dissidència Convertit en l’autoritat de facto del país des del 1983, l’any 1988 els EUA l’acusaren de practicar el narcotràfic i el comerç illegal d’armes L’any 1987 obligà a dimitir al cap de l’estat…

Fou secretària executiva de la direcció general de la seguretat social L’any 1964 inicià la seva carrera política participant en la campanya electoral en favor de la candidatura d’Arnulfo Arias, president de Panamà en diverses ocasions 1940-41, 1950-51 i 1968 Del 1966 al 1968 fou gerent de vendes en una empresa cafetera L’any 1968 emprengué un exili de deu anys als EUA com a membre de l’equip assessor d’Arnulfo Arias, amb qui es casà l’any 1969 Realitzà estudis universitaris a la Miami Dade Community College L’any 1971 retornà provisionalment a Panamà, on fou…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Fou oïdor de l’audiència de Panamà Enviat al Paraguai per tal de resoldre les diferències entre els indis i el governador d’Asunción, Diego de los Reyes Balmaseda, destituí aquest No tardà a adherir-se a les posicions dels criolls expulsà els jesuïtes d’Asunción i intentà d’acabar amb llurs missions i amb el repartiment dels indis en mitas La seva rebellió fou finalment esclafada per les milícies dirigides per Bruno de Zabala Antequera fou condemnat a mort i morí en un aldarull que es produí quan l’anaven a ajusticiar