Resultats de la cerca

És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat

Protegit pels papes Lleó X i Climent VII, fou bisbe d’Alba i participà en el concili de Trento La seva obra llatina palesa el desig de conciliació entre la cultura humanística i la religió De la seva vasta producció cal recordar els poemes mítics didascàlics Sacchia ludus i De bombyce sobre els cucs de seda, poesies líriques, un tractat d’art poètica i Poeticorum libri tres 1527, a més d’una vida de Jesús, en estil virgilià

Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos

Fill de Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens Estudià a la Universitat de Lleida Per la seva prudència, Felip II de Castella li deia el duque de Seso Ambaixador 1590-1604 prop dels papes Sixt V, Urbà VII, Gregori XIV, Innocenci IX i Climent VIII, tingué disputes amb ells perquè s’oposava al reconeixement papal del rei Enric IV de França Promogué la canonització de Ramon de Penyafort 1601 Majordom major de la reina Margarida 1604-06 Fou un protector dels literats

Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506

Conegut amb el sobrenom de Baciccia Format en l’estudi de l’obra de Rubens i Van Dyck, esdevingué un retratista conegut i anà a Roma 1657, on, protegit de primer per Bernini, fou un dels més brillants i més complexos pintors decoradors barrocs La seva obra mestra, on incorporà grans conjunts d’estuc per donar un illusionisme més profund, és la volta del Gesù, a Roma 1668-83, on hom aprecia la influència de Correggio Fou pintor dels papes

El temple, projectat per Antonio da Sangallo el Jove, fou començat el 1518, i la façana fou acabada després de la mort del seu autor, Francesco da Volterra 1588 La representació de la Mare de Déu, amb la muntanya i la serra, que adorna la portalada és un afegit posterior A l’interior hi ha les tombes dels papes Calixt III i Alexandre VI i hi hagué, fins el 1980, la d’Alfons XIII d’Espanya L’església donà nom al carrer on és situada via Montserrato

De l’orde dominicà, fou bisbe de Bitonto i, després, de Cervia, i metge de tres papes Utilitzà narcòtics per a les operacions i mercuri per a malalties de la pell, així com alcohol vínic per a les ferides Autor de diverses obres, dedicà al bisbe de València Andreu d’Albalat la seva Chirurgia , un tractat de manescalia i un altre de falconeria La difusió de les versions catalanes feu creure que era català La primera traducció en català fou feta pel mallorquí Guillem Corretger

Bisbe d’Acerenza 1363 i de Bari 1377, la seva elecció trencà la sèrie de papes francesos, fet que, agreujat per la pressió del poble romà durant el conclave i per la poca perspicàcia a desfer l’afrancesament del sacre collegi, motivà l’elecció de Climent VII a Fondi 1378 i l’inici del Cisma d'Occident No el reconegueren França, Catalunya-Aragó, Castella, Escòcia i Nàpols Lluità aferrissadament contra Nàpols per obtenir la seva submissió, i castigà severament una conjuració de cardenals que el volien destituir