Resultats de la cerca

És autor d’un Virgilo deguisat o Eneido burlesco 1648, versió burlesca dels quatre primers cants de l' Eneida , i d’una paràfrasi dels Set Salmes penitencials de David 1652 La resta de la seva obra romagué inèdita El seu estil es caracteritza per la facilitat amb què passa de la poesia religiosa a la popular i a la paròdia burlesca

Publicà la seva primera novella el 1949, encara que no assolí la popularitat fins a Cards of Identity 1955 de la qual feu una versió teatral, on amb una gran ironia exposà la problemàtica de l’home actual per trobar la seva identitat Una altra peça dramàtica, August for the People 1961, és una paròdia del poder de la premsa Publicà també assaigs teatrals

Exponent de la bohèmia estudiantil de Leipzig, escriví comèdies satíriques com L’honnête femme oder die ehrliche Frau zu Plissine ‘L’honnête femme o la dona honesta de Plissine’, 1695 Schelmuffskys Warhafftige Curiöse und sehr gefährliche Reisebeschreibung zu Wasser und zu Lande ‘Descripció del viatge, veritablement curiós, que féu Schelmuffsky per terra i mar’, 1696-97 és una divertida paròdia de les narracions de viatges

La seva obra poètica publicada per Torres Villarroel el 1744 consta de composicions satiricoburlesques, fruit de la joventut, entre les quals destaca la paròdia èpica La Burromaquia , i de poemes filosòfics i religiosos La muerte es vida , etc, influïts per l’obra ascètica de Quevedo Escriví també la Historia de la Iglesia y del mundo 1713, que provocà una apassionada polèmica pels seus plantejaments heterodoxos

Dels autors de les “branques” més antigues ~1270 i potser les millors només es coneix Pierre de Saint-Cloud De les continuacions, el Renart le Bestourné de Rutebeuf ~1270 i el Renart le Nouvel de Jacquemart Gelée final del segle XIII Bé que al començament no era de caràcter satíric, aquest s’hi anà introduint, sobretot en les continuacions L’obra és una paròdia de les cançons de gesta

Escriví farses, sàtires What-d’ye-call-it ‘Com en dieu', 1715 Poems on Several Occasions, 1720 Fables , 1727 etc Triomfà amb Beggar's Opera ‘L’òpera del mendicant’, 1728, comèdia amb música composta i adaptada per JC Pepusch, paròdia del teatre sentimental i del drama musical italià, precedent de la Dreigroschenoper , de Brecht Altres obres seves són Polly 1728 i Acis and Galatea 1723, amb música de Händel

Fill d’un forner, debutà en teatres privats, com el del comte de Carlet ~1850 Aviat es féu cèlebre com a actor còmic en català Actor fix del teatre de la Princesa, el 1870 formà companyia pròpia i actuà al teatre Principal i al Russafa de València Escriví també sainets, com El senserro de Montcada paròdia de L’esquella de la torratxa , de FSoler, El cap d’Holofernes i La cigarrera

Entrà a la Sainte-Chapelle el 1532 i fou nomenat mestre de l’escolania cap al 1542 Deixeble de Josquin des Près, Certon escriví algunes de les seves misses a quatre veus segons la tècnica de la missa-paròdia Els seus motets, una cinquantena, tenen un valor desigual Les seves obres més significatives, inspirades en la monodia i en els ritmes de la música popular, pertanyen al gènere de la chanson a veus soles

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…