Resultats de la cerca
Es mostren 373 resultats
Constança de Sogorb
Història
Senyora de Sogorb, Paterna i la Pobla.
Filla i hereva de Jaume Pere, fill natural de Pere II, i de Sança Ferrandis i Dias El 1287 fou lliurada com a garant de la concòrdia entre la Unió aragonesa i el rei Alfons II, i el 1299 fou desposada amb el seu cosí, el noble aragonès Artal de Luna, senyor de Luna, de qui fou la primera muller
Bernat Otger de Castellet
Història
Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.
Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis Vengué al comte el castell de Grevalosa Bages, que tenia per herència paterna i per compra 1063, i el castell de Pontons Alt Penedès, que tenia també per herència paterna 1067 Es casà amb Guila
Pablo Sánchez Torrella
Música
Director d’orquestra i de bandes valencià.
Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i orquestres a Europa…
Creació de delegacions de La Joventut Valencianista
La Joventut Valencianista inicia la creació de delegacions Fins el 1921 en constitueix a Alcoi, Alacant, Artana, Betxí, Benassal, Cocentaina, Nules, Ontinyent, Hortells i Paterna
Enric Lluch Sebastian
Ball esportiu
Ballarí.
Fou campió d’Espanya en les especialitats estàndard 2005, 2006 i deu balls 2005, amb la parella Marta Salvat, amb la qual regenta el club de ball La Canyada, a Paterna
Marta Salvat Balaguer
Ball esportiu
Ballarina esportiva i jutgessa internacional.
Especialista en les modalitats de deu balls i d’estàndard, fou campiona d’Espanya 2003-06 amb Enric Lluch com a parella, amb el qual regentà el Club de Ball la Canyada a Paterna
Augusta
Història
Nom llatí que era part de la titulació completa de nombroses ciutats romanes, típic de les que obtingueren el títol de colònia en temps de l’emperador August.
En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
titulatura
Història
A l’antiga Roma, llista de títols de les ciutats, els municipis, les colònies, etc.
Eren derivats normalment dels gentilicis dels generals, del nom de l’emperador regnant, de l’auguri formulat al moment de la fundació, etc, els quals precedien el nom autòcton llatinitzat Per exemple, la titulatura de Barcelona era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino