Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Nicola Pende
Medicina
Metge italià, especialitzat en endocrinologia i biotipologia humana.
Publicà, entre altres obres, Patologia del simpatico 1915, Trattato di biotipologia umana 1939 i Trattato di endocrinologia 1949
al·loxúric | al·loxúrica
Bioquímica
Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic.
Té una gran importància en fisiologia i en patologia a causa de les seves relacions amb l’àcid úric
moviment especular
Medicina
Moviment involuntari d’una extremitat, generalment superior, que es produeix d’una manera simètrica i simultània al moviment voluntari de l’extremitat contralateral.
Els moviments especulars tant es poden observar en pacients amb alguna alteració neurològica com en persones sense cap patologia associada
Heinrich Anton de Bary
Botànica
Botànic alemany, professor a Friburg (1859) i Estrasburg (1872).
Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi
Lluís Daufí i Moreso
Metge.
Llicenciat i doctorat a Barcelona, fou professor adjunt de patologia general de la Universitat de Barcelona, fins que en fou expulsat arran de la Caputxinada del 1966 Posteriorment anà als Estats Units, on feu recerca i investigà a Ann Arbor Universitat de Michigan fins el 1970 En tornar fou nomenat director de l’ICE i catedràtic de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona Després del restabliment de la Generalitat de Catalunya, fou director general de promoció de la salut de la Conselleria de Sanitat i de l’Institut d’Estudis de la Salut 1981- 82…
xeroradiografia
Procediment de diagnosi consistent en l’obtenció d’imatges radiogràfiques en sec, enregistrant-les en plaques recobertes amb una capa molt fina d’un semiconductor, com el seleni, per exemple.
És emprada especialment en la detecció de patologia als teixits tous Entre les més habituals destaca la xeromamografia, per al diagnòstic dels tumors de mamella
ecocardiografia
Tècnica d’observació de la posició, la constitució i les funcions de les cavitats cardíaques i de les vàlvules per mitjà de l’ecografia
.
És emprada principalment per a la diagnosi de les valvulopaties, trombosis intracardíaques, defectes de l’envà, estat funcional del miocardi i patologia pericàrdica pericarditis, vessament pericàrdic, etc
dietoteràpia
Tractament dietètic emprat com a mètode preventiu o bé com a part del procediment terapèutic de diversos processos patològics.
Es basa en les modificacions alimentàries, atenent a les necessitats de l’individu quan la patologia que pateix requereix canvis en els paràmetres nutricionals, tant qualitatius com quantitatius