Resultats de la cerca

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

Està constituït per la suma de dos museus anteriors, el Museu Nacional d’Història de la Xina, que a la vegada és successor de l’anterior Museu d’Història de Pequín i que té uns orígens que es remunten al 1912, i el Museu Nacional de la Revolució Xinesa, inaugurat el 1961 El 2011 s’inaugurà una gran ampliació i remodelació del conjunt museístic, de manera que es configura com el museu més gran del món, amb 191900 m 2 , i el més gran exponent de la història, la cultura i l’art xinesos

Des de la dècada de 1990 imparteix classes i seminaris al centre Taichi Chuan Tao de Barcelona L’any 1997 aconseguí el certificat de Mestre Excellent per l’Associació de Wushu de l’Acadèmia de Ciències de la Xina Obtingué la medalla d’or en la competició de taitxí 1996, 1998, 1999 i en la de wushu 1999 És membre de la comissió de la seu central del Zhaobao Taijiquan

Fill de camperols molt pobres, aconseguí, però, d’estudiar, i el 1921 començà a escriure poesia en vers lliure que ràpidament assolí molta popularitat Fou l’únic escriptor que féu tota la Llarga Marxa Acusat de “dretà” 1957, fou expulsat del partit juntament amb Ding Ling, Ai Qin i altres Fou rehabilitat pòstumament 1979

Estudià a França i a l’URSS, i, més tard, participà en la Llarga Marxa 1934-35 Instaurada la república popular, fins el 1967 ocupà diversos càrrecs importants en el Partit Comunista Xinès —com ara el de secretari del comitè central 1956-67— i en el govern Durant la Revolució Cultural fou privat de càrrecs polítics, però el 1973 es reincorporà al politburó i fou nomenat, posteriorment, vice-primer ministre 1975-76 i 1977-80 El 1977, a conseqüència de l’ofensiva que la facció més esquerrana del Partit Comunista Xinès dugué a terme en morir Mao, fou separat un temps de la cúpula dirigent del…

El primer llibre, Cai heihan zhung ‘En l’obscuritat’ fou un escàndol al final dels anys vint pel seu caràcter feminista que s’enfrontava a la hipocresia feudal xinesa Tot i que els seus xocs amb el partit començaren el 1942, encara obtingué el 1951 el premi Stalin de literatura amb la novella Taiyang zhao cai Sanggan hoshang ‘El sol brilla sobre el riu Sanggan’, 1950 Tres anys més tard, tot el seu grup amb Ai Qing i Feng Xuefeng fou acusat de seguir una línia antipartit i les seves obres, prop de cent quaranta novelles, contes i assaigs, foren prohibides fins al final de la Revolució Cultural…

Jesuïta, fou enviat a la Xina 1656, on fou company i successor d’Adam Schall com a cap del Consell Imperial d’Astronomia Honorat per l’emperador Kangki, publicà llibres d’astronomia i cartografia El seu Manual de la doctrina catòlica 1699, en xinès —en la línia de MRicci —, fou traduït al tàtar i al coreà

El 1932 s’afilià a la jove lliga comunista i, més tard, al partit comunista 1938 Instaurada la República Popular de la Xina 1949, del 1950 al 1967 ocupà diversos càrrecs del partit, sobretot a Guangdong Bandejat durant la Revolució Cultural, fou nomenat secretari del partit a Guangdong 1972 i, el 1974, primer secretari A Sichuan, ocupà alhora la primera secretaria del comitè del partit i la presidència del comitè del partit i la presidència del comitè revolucionari 1975-80 Partidari de Deng Xiaoping , el 1980 succeí Hua Guofeng com a primer ministre i el 1987, Hu Yaobang com a secretari…

Veterà de la Llarga Marxa 1934-35 i de la guerra sinojaponesa 1937-45 Fou ascendit a mariscal l’any 1955 i esdevingué ministre de defensa 1975-78 i president del comitè permament de l’assemblea nacional 1980-83, càrrec des del qual exercí de fet les funcions de president de la república

Membre del secretariat central de les joventuts del partit comunista 1933, les dirigí a partir del 1952, però hagué d’abandonar el càrrec el 1966 arran de la seva oposició a la Revolució Cultural Reaparegué l’any 1972 a l’ombra de Deng Xiaoping i s’encarregà de reorganitzar l’Acadèmia Xinesa de Ciències 1975, però tornà a caure en desgràcia l’any 1976 Rehabilitat a l’XI congrés del partit comunista 1977, esdevingué membre del politburó des del 1978, secretari general d’aquest 1978-80 i secretari general del partit 1980 i 1982-87 La seva mort fou un dels desencadenants del moviment estudiantil…