Resultats de la cerca

Decaigué com a conseqüència dels saqueigs de què fou objecte durant l’època hellenística Perdurà com a bisbat cristià fins al s VI A part les ruïnes dels santuaris, s’hi conserva un teatre del s III aC, recentment restaurat

Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca

Fou fundada pels senyors de Fals el 1221 l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235 Perdurà fins el 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots

El 1875 fundà l' Ārya Samāj , organització socioreligiosa que, deu anys més tard, s’escindí per un cisma que encara perdura actualment El moviment iniciat per Dayānanda és, juntament amb el Brāhmo-samāj , un dels corrents més importants de l’hinduisme contemporani

Factoria púnica des del segle V aC pesca, mines d’argent i de plom, assolí una gran importància econòmica a l’època romana Perdurà fins a la dominació sarraïna Resten ruïnes de les fàbriques de salaó romanes, i han estat excavades diverses necròpolis per Siret

Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines l’església actual fou reedificada al començament del segle XX Centra una caseria disseminada 16 h 1981

Estigué en voga durant els segles XVII i XVIII a l’Europa occidental A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d’aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número de les ballades del ball de gitanes del Vallès

Segons tradició, traí el seu país a la batalla de Kosovo Polje 1389 Fou mort pels turcs El seu nom perdurà com a símbol d’ignomínia en el folklore serbi Fou cap de la dinastia implantada a Sèrbia en la persona del seu fill Jordi

Dins el seu terme hi ha un important santuari ibèric, davant una balma, del qual procedeixen molts exvots, figuretes de bronze conservades principalment al Museo Arqueológico Nacional de Madrid El culte hi perdurà tota l’època romana des de la primera època ibèrica segles V-IV aC

Sorgí de la congregació mariana dels jesuïtes, però es desenvolupà com a associació pia de jurisdicció episcopal En el sector masculí tenia com a parallel els lluïsos lluís Els nous corrents de pietat moderna han fet desaparèixer aquesta associació, que perdura encara en alguns indrets com a vella relíquia