Resultats de la cerca

S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada

Hom la fa rodar al voltant del trull arrossegant-la per mitjà d’una perxa que surt de la seva base major

Fou campiona de Catalunya de salt de perxa dues vegades a l’aire lliure 1999, 2003 i una en pista coberta 1999

Membre de la secció d’atletisme del Centre Gimnàstic Barcelonès, es proclamà campió de Catalunya de salt amb perxa 1970 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Especialitzat en salt de perxa, fou campió d’Espanya en pista coberta 2008 i campió de Catalunya a l’aire lliure 2002, 2003, 2007 i en pista coberta 2004, 2007

Competí pel FC Barcelona i el Club Natació Montjuïc Fou dues vegades campió de Catalunya de salt amb perxa 1991, 1996 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola Es retirà l’any 1999

Per al salt d’alçada i amb perxa hom pot utilitzar qualsevol model, sempre que sigui rígid i amb alçada suficient perquè sobresurti 10 cm de la màxima alçada a què pot ésser collocat el llistó

Pot ésser efectuat manualment o mecànicament aquest darrer sistema és el més emprat, i hom l’efectua amb la màquina anomenada perxa Segons els efectes obtinguts, el resultat del cardatge és anomenat apelfatge, envellutat, mèlton, etc

Saltador de perxa, fou campió d’Espanya 1991 i campió de Catalunya a l’aire lliure 1988, 1994 i en pista coberta 1995 Guanyà la medalla de bronze en uns Campionats Iberoamericans 1995 Es retirà l’any 1996

Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…