Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Bolea
Vila i cap del municipi de la Sotonera, a la província d’Osca, al Somontano, Aragó.
És important la seva collegiata 1535-36, del gòtic tardà, on és conservat el retaule major pintat sobre fusta, amb elements de talla, en part obra del pintor Pedro de Aponte ~ 1507
banderola
Geografia
Pal emprat per a assenyalar punts determinats d’un terreny en el moment d’amidar-lo, de marcar-hi un emplaçament, un límit.
Té uns cinc pams de llargada, és de secció poligonal i pintat amb faixes de colors Porta una petita bandera de colors fixada al seu extrem per a distingir-lo quan hom l’ha d’observar a una gran distància
Santa Llúcia d’Arcavell
Capella
Capella en ruïnes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), al S del poble d’Arcavell, des d’on s’accedeix pel camí antic de la Seu.
D’origen romànic, consta d’una nau amb la volta esfondrada i absis semicircular Sembla que procedeix d’aquesta capella un retaule gòtic, dedicat a santa Llúcia, que fou pintat pel Mestre d’Estamariu i que es conserva al Museo del Prado
Art, geografia i societat
La ciutat d’Olot s’ha caracteritzat des del segle XIX per la importància donada a les fàbriques de sants, sobretot de guix pintat, en les quals treballaven molts aprenents d’artista, com en aquesta vista del segle XIX / MUSEU DELS SANTS
tela
Art
Llenç o quadre pintat, pintura sobre tela de color blanc bastida amb fustes.
sobreporta
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Ornament, pintat o esculpit, que és fet o posat sobre una porta interior.
vall de la Coma
Conjunt de pintura rupestre del terme municipal de l’Albi (les Garrigues).
Consta de sis figures antropomorfes i quatre quadrúpedes trobats a les parets d’una petita balma El fris pintat correspon al tipus esquemàtic abstracte, i data possiblement de l’edat del bronze El conjunt té els seus parallels més pròxims al sud de la península Ibèrica
Jaume Genovart i Llopis
Pintura
Pintor.
De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment
La família Deu
Pintura
Oli de Marià Pidelaserra (280×200 cm; Museu d’Art Modern, Barcelona).
Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps
país
Indumentària
En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles.