Resultats de la cerca

Una altra espècie de la mateixa família pot aparèixer accidentalment a les costes mediterrànies i, per això, a les mars dels Països Catalans és la tortuga verda, que potser ha arribat a reproduir-s’hi i que es reconeix perquè pot arribar a tenir fins 140 cm de longitud de closca La closca és oval, amb quatre plaques costals per banda, de color bru o oliva tacat de fosc Presenta un parell de plaques prefrontals i les escates supracefàliques presenten les vores clares Viu en aigües somes i càlides i és carnívora en la fase juvenil i esdevé herbívora en fase adulta Ha…

La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de…

Les zones de subducció són les vores destructives de les plaques on la litosfera oceànica penetra profundament en el mantell, on és absorbida L’expressió en superfície de les zones de subducció són les fosses oceàniques, associat a les quals pot haver-hi un arc d’illes, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça oceànica, o una serralada arran de la línia de costa, si la subducció es produeix sota una vora de placa amb l’escorça continental Les zones de subducció són àrees amb una intensa activitat volcànica i sísmica els focus sísmics, alguns…

La distribució actual de terres i mars a la Terra és només una fotografia instantània, un fotograma d’una pellícula que s’està desenvolupant gairebé des de l’inici de la formació del planeta, i que seguirà en el futur, a un ritme molt lent, però susceptible d’ésser avaluat Mentre que aviat farà un segle que Alfred Wegener va proposar la seva teoria de la deriva continental, fins els anys seixanta del segle XX no es va comprendre quin era el mecanisme subjacent d’aquest moviment dels continents L’escorça terrestre o litosfera està dividida en una sèrie de plaques, de mida i forma…

Els diversos grups d’animals tenen un exoesquelet adaptat a llurs condicions de vida mobilitat, creixement, etc En els coralls i molluscs, que fan vida sedentària, l’exoesquelet és rígid i serveix de sosteniment les sals de calci formen l’exoesquelet del corall, i la conquiolina, el calci i l’aragonita, el dels molluscs En els braquiòpodes és calcari En els briozous és de quitina, de vegades calcificada o de parets gelatinoses En els artròpodes, que tenen una vida activa amb molta mobilitat, l’exoesquelet és format per quitina còrnia en plaques independents que s’articulen de…

Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu…

Els Pirineus constitueixen el conjunt de relleus més important dels Països Catalans És als Pirineus on les muntanyes s’enlairen més amunt i on els processos geodinàmics han esculpit un relleu més enèrgic Aquestes característiques fisiogràfiques, que els destaquen respecte d’altres muntanyes i serralades del nostre país, tenen una explicació geològica En efecte, és en els Pirineus, així com en la Serralada Bètica, on els processos orogènics els responsables de l’edificació de les serralades es manifesten, en l’àmbit dels Països Catalans, amb una major intensitat des del final dels temps…

El vernissos i pintures antiàcids són preparats sobretot a base de resines sintètiques, especialment el cautxú clorat, i de resines epoxi, emprant plastificants i pigments capaços també de resistir als àcids Hom obté igualment bons resultats amb resines formofenòliques i, en medis no gaire agressius, àdhuc amb certs vernissos grassos a base d’oli de fusta de la Xina associat a cautxú clorat, a resines formofenòliques o a resines de cumarona Per a revestiments i paviments antiàcids hom utilitza plaques asfàltiques o plaques de policlorur de nivell rígid, i composts a…

S'utilitza per a la fabricació de plaques fotovoltaiques de capa fina