Resultats de la cerca
Es mostren 666 resultats
subhasta
Dret processal
Venda pública que fa l’autoritat judicial dels béns embargats d’un deutor (embargament).
Hom els adjudica al millor postor, per tal de satisfer amb el seu preu els creditors que l’han demanada Un cop feta la valoració dels béns, la venda és convenientment anunciada i executada sota la presidència de l’organisme jurisdiccional que ha entès del plet
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró…
Joan March i Servera
Industrial.
Fill de Joan March i Ordinas Estudià a Barcelona i a Cambridge Collaborà amb el seu pare en les empreses familiars presidí les Forces Elèctriques de Catalunya SA, i intervingué en el plet de la Barcelona Traction, Light amb Power Company, Limited Impulsà les activitats de la Fundació March
comtat de Sinarques
Història
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponç, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda
Guillem de Gurb
Història
Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.
El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona
rèplica
Dret processal
Segon escrit que presenta l’actor en els judicis ordinaris de major quantia, impugnant les excepcions i els mitjans de defensa al·legats pel demandat en la seva contestació a la demanda.
Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet
Beatriu de Portugal
Història
Reina de Castella (1383-90), única filla de Ferran I de Portugal.
Es casà el 1383 amb Joan I de Castella El mateix any, a la mort de Ferran I de Portugal, Beatriu i Joan foren proclamats reis de Portugal, però sorgí l’oposició centrada en el mestre d’Aviz després Joan I de Portugal, que amb la victòria d’Aljubarrota 1835 decidí a favor seu el plet dinàstic
Maties Palau i Ferré
Pintura
Pintor.
Participà en algunes edicions del Saló d’Octubre de Barcelona 1955-57 Conreà un figurativisme expressionista i constructiu Arran d’un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot allò que pintava en senyal de protesta El 2001 s’inaugurà a Montblanc el museu que duu el seu nom, dedicat a la seva obra
Divisió de Vamba
Document que enumera totes les diòcesis antigues de la península Ibèrica amb llurs límits suposats.
No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina