Resultats de la cerca
Es mostren 422 resultats
tènia hidatídica
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels equinococcídids, que ateny 4-5 mm de longitud, i només té 3 o 4 proglotis.
A l’estat adult habita, generalment, a l’intestí del gos o altres carnívors, o com a quist de les ovelles, els porcs, els bous i també de l’home al fetge, als pulmons, al cervell, etc, on pot originar un gran cisticerc o quist anomenat hidàtide equinococcosi
segó
Alimentació
Agronomia
Conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la molta.
Ric en elements minerals 4-4,5% i en cellulosa 5-10% i amb contingut considerable de midó 60-70% i de proteïnes 15%, el segó de blat serveix d’aliment de diversos animals, com els porcs, les gallines, etc, i és emprat per a augmentar el contingut cellulòsic de productes dietètics
ancó
Tecnologia
Tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua, en els cavalls, ases i altres animals equins.
Aquesta porció de pell és formada per un teixit fibrós extraordinàriament fi i tupit, de tal manera que per ésser adobat exigeix un tracte especial i cal que abans sigui separat de la resta de la pell Aquesta diferència d’estructura també es dóna, en menys intensitat, en l’ancó dels porcs
horripilació
Biologia
Contracció brusca i sobtada dels músculs erectors dels pèls, generalment amb fins defensius.
Els eriçons, els porcs espins, els equidnes, etc, hi recorren sovint a fi de presentar una superfície eriçada de pèls punxeguts i sovint verinosos, quan són atacats per depredadors De vegades poden llançar llurs pèls, com en el cas del porc espí En l’home l’horripilació és una relíquia, i és anomenada correntment pell de gallina
Circe
Mitologia
Màgica, filla del Sol i de Perseis que habità a la mítica illa d’Eea, la qual hom ha localitzat al Circeo (Itàlia).
Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma
conc
Obi, pica de pedra que serveix per a donar menjar als porcs.
Aguilar
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, al peu de les serralades subbètiques, a la Campiña, vora el riu Genil.
És una àrea de predomini del latifundi amb conreus de vinya, olivera, cereals i llegums de secà, amb ramaderia, principalment de porcs i cabres Disposa d’installacions industrials per al tractament d’olis, farines i elaboració de vins També hi ha indústria química sulfur de carboni, sabons Hi són conservades les ruïnes del castell de Luna, amb torre d’estil mudèjar
babirussa
babirussa
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels suids semblant al senglar, però de dimensions més grans.
Els mascles tenen els ullals summament desenvolupats i encorbats endarrere, per davant de la cara, els de la mandíbula superior no surten per la boca sinó que perforen la cara Les babirusses, com els porcs, tenen el musell allargat, i grufen el terra cercant l’aliment arrels, tubercles, fruits tenen costums nocturns i viuen en petits grups familiars, en boscs alts Són animals tímids, propis de les Cèlebes i illes pròximes Llur carn és excellent
Limburg

Paisatge de Limburg
©Turisme d’Holanda
Divisió administrativa
Província del S dels Països Baixos, regada pels rius Mosa, Geul, Gulp i Roer.
La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert
Bernat Villalonga i Bennàsar
Historiografia catalana
Investigador.
El 1943 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i exercí la docència en diversos centres d’ensenyament secundari Entre el 1953 i el 1957 fou professor a l’Estudi General Lullià Excavà 1967 els jaciments arqueològics del Corral dels Porcs i del puig de Lloseta S’especialitzà en la història local de la seva població natal De la seva bibliografia destaquen Lloseta Apuntes histórico-marianos 1954, Lloseta protohistorica 1982 i Costums i tradicions nadalenques 1983