Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Frederick Grant Banting
Medicina
Metge canadenc.
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi
Rāmakriṣhṇa
Hinduisme
Reformador religiós indi.
De família de bramans, la seva vida fou marcada per experiències místiques, que el portaren a un reconeixement de les diverses religions com a camins múltiples a l’única veritat La intervenció de l’asceta Totapuri l’ajudà a atènyer l’experiència suprema de la no-dualitat advaita Després de mort, Vivekānanda organitzà la comunitat dels deixebles, coneguda per Rāmakriṣhṇa Missions
nabateu | nabatea
Etnografia
Història
Individu d’un poble semita, probablement d’origen àrab aramaïtzat, enclavat a la regió nord-occidental de la península Aràbiga.
Poble nòmada, els seus orígens són obscurs Se sedentaritzà al voltant de nuclis urbans Petra, Hegra, on constituí importants centres mercantils que el portaren a dominar les rutes comercials que anaven des d’Aràbia fins a la mar Roja a la fi del segle IV aC Assimilats dins l’imperi Romà 105 dC, els nabateus perderen llur prestigi comercial enfront de l’expansió dels palmirencs
Mario Merz
Art
Artista plàstic italià.
Començà a donar-se a conèixer com a dibuixant acabada la Segona Guerra Mundial bo i conreant una estilització infantilitzada A poc a poc evolucionà vers un ús més brutalista dels materials, incorporant objectes simples a les seves obres El desenvolupament d’aquestes experiències, a partir del 1965, el portaren a adscriure's a la tendència denominada art pobre de la qual és considerat un dels capdavanters
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Nèustria
Història
Un dels regnes de la monarquia franca del període merovingi, que agrupava les províncies del N i del NW de la Gàl·lia.
Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721
Germain Nouveau
Literatura francesa
Poeta occità d’expressió francesa.
Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire
poblacionisme
Sociologia
Política de població consistent a consolidar el domini territorial i l’explotació dels recursos naturals de determinades zones geogràfiques mitjançant el foment de la immigració.
Els casos més notoris es poden trobar en diversos països de l’Amèrica del Sud durant el s XIX i el principi del XX L’àmplia disponibilitat de terres i la intenció de consolidar el predomini de la població d’origen europeu davant la població indígena portaren països tan diversos com l’Argentina, el Brasil o Mèxic a obrir oficines de reclutament a tot Europa, oferint passatges gratuïts o a crèdit, lligats a contractes signats abans del viatge