Resultats de la cerca
Es mostren 2162 resultats
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
capgròs
Folklore
Pròtesi en forma de cap, generalment humà, que es col·loca damunt les espatlles del portador provocant solament l’efecte d’un personatge amb el cap desmesurat, motiu pel qual el portador acostuma a veure-hi per la boca oberta o entreoberta d’aquest.
La diferència essencial entre el nan i el capgròs està en què el portador d’aquest darrer, en tenir lliure i visible la resta del cos, té moltes més possibilitats de recrear teatralment totes les característiques del personatge que representa
enunciat
Lingüística i sociolingüística
Segons l’Escola de Praga, expressió d’una reacció de qui parla o escriu enfront d’una realitat concreta o abstracta.
En la seva forma actualitza les possibilitats gramaticals de la llengua i, des del punt de vista de qui parla o escriu, és complet L’extensió de l’enunciat és variable pot ésser una sola frase o un escrit extens
estrofa alcaica
Literatura
Estrofa grega, atribuïda a Alceu i represa per Horaci, composta per dos versos alcaics, un dímetre iàmbic hipercatalèctic i un dactílicotrocaic.
Modernament Tennyson, Carducci i, en la poesia catalana, Costa i Llobera, intentaren de donar-ne una d’equivalent, adaptant l’esquema clàssic, basat en la quantitat, a les possibilitats de la mètrica de les llengües modernes, basada en l’accent
rendibilitat
Economia
Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius
risc
Economia
Incertitud derivada de totes les formes d’activitat empresarial, per tal com les condicions de l’oferta i la demanda de mercat poden diferir del que hom esperava, o de contrarietats naturals, com ara incendis, accidents, etc.
L’organització empresarial intenta de minorar aquests costs mitjançant les assegurances, els subcontractes, etc Aquells riscs que hom no pugui salvar o transmetre rendiblement a d’altres, l’empresari els assumirà únicament si les expectatives de benefici superen les possibilitats de pèrdues
Una cosa rara, ossia belleza ed onestà
Música
Òpera de Vicent Martín i Soler amb text de Lorenzo da Ponte estrenada a Viena l’any 1786.
L’obra, de melodia excellent, ofereix grans possibilitats als cantants Pertany a l’escola napolitana i tingué nombroses representacions a tot Europa Fou estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 1790, on hom en celebrà trenta-una representacions 1790-93
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
eficiència ecològica
Ecologia
Criteri d’actuació empresarial destinat a donar suport a la sostenibilitat dels productes.
Es basa a minimitzar la intensitat d’ús dels materials i de l’energia, minimitzar l’emissió de contaminants i augmentar les possibilitats de reciclatge Al mateix temps, se centra en l’explotació de recursos renovables i en l’augment de la durabilitat dels productes
escola de Viena
Música
Nom donat al cercle de compositors agrupats entorn d’A.Schönberg, entre els quals destaquen A.Webern i A.Berg.
L’objectiu bàsic del grup consistia en la superació del sistema tonal de la tradició musical occidental, que consideraven exhaurit en les seves possibilitats creatives Desenvoluparen, en conseqüència, el mètode dodecatònic i donaren el mateix valor a totes les notes de l’escala harmònica