Resultats de la cerca

La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és…

Cada pèl consta de nombroses cèllules epidèrmiques ceratinitzades Es desenvolupa a partir d’un lleuger engruiximent de l’epidermis, a l’estrat germinatiu, i s’enfonsa fins a implantar-se al derma per mitjà del follicle pilós Al follicle van a parar les glàndules sebàcies, productores de greix, i els vasos sanguinis encarregats de portar l’aliment També és en aquesta zona on té lloc el creixement En general els pèls formen un cert angle amb la pell, i del costat cap al qual s’inclinen hi ha un múscul erector que en permet l’erecció El pèl és sotmès a caigudes, que poden ésser continuades o…

Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls…

Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta

Atenyen uns 15-20 mm de longitud i tenen el cos totalment segmentat i comprimit, 4 parelles de potes prènsils i anteriors i 3 parelles de potes nedadores Viuen a les platges, sota les matèries vegetals llançades per la mar, i quan aquestes s’assequen, s’enterren a la sorra humida Fugen fent grans salts cap a la mar

Ateny 160 cm fins a la creu, té el dors marcadament descendent, el coll robust, les potes llargues, és de color castany fosc amb la part superior de les potes ratllada de blanc i negre, amb la part inferior blanca i els costats de la cara de color gris clar Els mascles tenen banyes curtes És herbívor i de costums nocturns Habita a les selves denses del Congo

Les banyes dels mascles són grosses i molt encorbades cap endarrere les de les femelles són molt més petites Tenen una crinera de pèls llargs que pengen des de sota el coll, per davant les potes a cadascuna de les potes anteriors tenen també una corona de pèls llargs que arriben quasi fins a terra Viuen en zones rocalloses a la perifèria del Sàhara i d’altres punts muntanyosos del nord d’Àfrica

Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans

El dors porta 7 carenes longitudinals, i el ventre 5 El cap i les potes no poden amagar-se dins la cuirassa Les potes anteriors són molt aplatades i llargues És d’un color fosc o negrós Molt bona nedadora, habita a alta mar i es nodreix de peixos i substàncies vegetals Habita a l’oceà Pacífic, a l’Atlàntic i a l’Índic, bé que a vegades es troba a la Mediterrània central i oriental

Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston