Resultats de la cerca

Carmelità, membre de la comunitat de Valls en fou prior deu anys i provincial de l’orde, fou doctor en arts i en teologia i catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona 1576-80 i 1583-84 Es conserven diversos manuscrits llatins seus In metaphysica commentaria , entre d’altres A la Biblioteca Pública de Girona ms 9/129 hi ha una collecció seva de sermons, en català excepte l’últim, en castellà, el Liber concionum tam dominicarum quam feriorum et totius anni , predicats a Barcelona, Lleida, Tarragona i a altres llocs del Principat entre el 1570 i el 1576

Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són exemples rellevants…

Frare dominicà Fou mestre en teologia i rector del collegi de Tortosa Escriví, en castellà, diversos sermons, un elogi fúnebre en memòria de Carles III Barcelona 1789, una Oración València 1792 i un sermó titulat València engrandida i cèlebre en tot lo món per sant Vicent València 1784 i 1804

Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore  i altres millenaristes i espirituals  franciscans com Arnau de Vilanova  amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per aquests motius, el 1344 fou empresonat durant una vintena d’anys en…

Dominicà 1490 i prior de Glogau, predicà a les regions de Magdeburg i Halberstadt la indulgència destinada a la construcció de Sant Pere del Vaticà 1516 La superstició popular que fomentà provocà la reacció de les 95 tesis de Martí Luter 1517, a les quals replicà amb 122 contratesis

Fundà 1643 la Societat dels Amics quàquers La seva doctrina sostenia el valor de la illuminació interior i el principi de la tolerància i s’oposava a les injustícies socials Bé que fou perseguit i empresonat, en morir tenia uns 50 000 seguidors

Membre fundador dels germans de Plymouth o Església dels Germans , encapçalà el sector més rigorista, que acabà constituint-se en entitat a part de les altres comunitats evangèliques i que rebé el nom de darbita Viatjà per Europa i Amèrica difonent les seves idees Escriví diversos himnes per al culte

Fou un dels fundadors de la secta dels drusos Predicà, influït pel persa Hamza, l’encarnació de Déu en el califa fatimí al-Hākim Obtingué particular èxit a la regió de Bāniyās, a Síria

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Ordenat sacerdot el 1886, fundà el collegi d’estudis superiors de Novelda A Madrid, on anà a residir, fou canonge de San Francisco el Grande 1894, capellà de la capella reial 1896 i auditor de la Rota És autor d’escrits de caràcter apologètic i històric Fou un dels predicadors més famosos de l’època, i publicà els seus sermons La luz de la fe en el siglo XX 1912-17