Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
Kathleen Mary Ferrier
Música
Contralt anglesa.
Inicià la carrera de piano, però després s’inclinà pel cant, que estudià amb JH Hutchinson i R Henderson La seva trajectòria com a cantant començà amb el Bach Choir de Londres i en alguns recitals, fins que el 1946 debutà al Festival de Glyndebourne en l’estrena de The Rape of Lucretia , de B Britten Un any després, interpretà al mateix escenari el seu altre paper operístic l’Orfeu de l’òpera de ChW Gluck Orfeo ed Euridice , que després presentà al Covent Garden de Londres 1953, poc abans de contreure el càncer que posà fi prematurament a la seva vida Es destacà en el terreny del…
Sanç III de Castella
Història
Rei de Castella (1157-58).
Fill d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona Vers el 1151 es casà amb Blanca de Pamplona, filla de Garcia VI En vida del seu pare, fou associat al poder juntament amb el seu germà Ferran II Assistí a les negociacions d’Alfons VII de Castella-Lleó amb Ramon Berenguer IV 1151 a Tudellén tractat de Tudellén En la divisió del seu regne feta per Alfons VII, li correspongué Rastella i Toledo, mentre que Lleó i Galícia correspongueren a Ferran Proclamat rei de Castella, signà amb el seu germà Ferran II de Lleó i Galícia el tractat de Sahagún 1158, pel qual es comprometien a…
Josep Maria Argemí i Fontanet
Cinematografia
Director i productor.
Vida Enginyer tèxtil Obsessionat per repetir l’èxit d’ El Judes 1952, Ignasi FIquino amb un altre film de temàtica religiosa, s’associà amb Iquino per produir La legión del silencio 1955, un argument original de Jordi Illa –parent d’Argemí–, José Antonio de la Loma i Lluís Josep Comeron, que finalment fou assumit per la productora madrilenya Yago Films i dirigit per José María Forqué i José Antonio Nieves Conde Fruit d’aquesta experiència negativa, el 1955 creà la seva pròpia empresa, Ediciones Cinematográficas Argemí ECA Films, amb la qual produí dos guions de Comeron i Illa, i debutà com a…
Josep Segura i Tallien
Música
Baríton.
Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…
,
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…
Karol Tausig
Música
Pianista i compositor polonès.
S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics"…
Vicenç Cuyàs i Borés
Música
Compositor català.
Cuyàs nasqué circumstancialment a Mallorca ja que els seus pares, barcelonins d’origen, es refugiaren a Palma durant la guerra del Francès De molt jove retornà a Barcelona, on inicià els estudis de medicina i dibuix A disset anys començà a estudiar cant, piano i composició amb Ramon Vilanova El 1837 presentà públicament un duo que despertà sorpresa i admiració El 23 de juliol de 1838 fou estrenada, al Teatre Principal de la Santa Creu, la seva òpera La fattucchiera Aquest melodrama fou molt ben acollit pel públic i pels crítics, especialment per P Piferrer, que publicà tres amplis articles…
Leonid Borisovič Kogan
Música
Violinista ucraïnès.
El seu pare, fotògraf i violinista afeccionat, li impartí les primeres lliçons de música Els extraordinaris dots musicals que mostrà des de petit feren que la seva família es traslladés a Moscou per tal que hi pogués continuar els estudis Fou deixeble de Leopold Auer al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1948 A disset anys debutà a Moscou i actuà en diverses ciutats de la Unió Soviètica Encara que havia guanyat alguns concursos a Rússia, la seva carrera internacional es desenvolupà arran de l’obtenció del primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1951 i debutà als EUA l’any…
Gérard de Nerval

Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.
Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de bogeria…
Rosalind Elsie Franklin
Biologia
Biòloga molecular anglesa.
Cursà els estudis secundaris en una de les poques escoles de Londres que als anys trenta impartien física, química i biologia a noies En 1941 es graduà en ciències a Cambridge i després d’un any d’estudis de postgrau, l’any 1942 ingressà a l’Associació Britànica per a la Recerca del Carbó, on dugué a terme recerques sobre les microestructures del carbó i el grafit, sobre les quals feu la seva tesi doctoral 1945 En 1947-50 estudià tècniques de difracció de Raigs X al Laboratoire Central des Services Chimiques de L’État de París i el 1951 ingressà com a investigadora al laboratori John Randall…