Resultats de la cerca
Es mostren 1702 resultats
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…
punt d’accés a l’usuari
Punt d’interconnexió entre la part pública o comunitària i la part privada o d’usuari d’una xarxa de telecomunicació.
En les Infraestructures Comunes de Telecomunicació ICT dels edificis correspon al punt emplaçat a l’entrada de l’habitatge o de l’oficina en el qual s’interconnecten les xarxes de telefonia, de telecomunicacions per cable i de televisió i ràdio El PAU defineix l’inici de la part de xarxa privada, responsabilitat de l’usuari, i l’acabament de la part pública, responsabilitat de l’operador o de la part comunitària de l’edifici
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
carta fundacional
Dret civil català
Document pel qual es constitueix una fundació privada, que ha d’ésser atorgat en escriptura pública i inscrit obligatòriament en el registre de fundacions de la Generalitat.
L’escriptura pública de la carta fundacional contindrà almenys les circumstàncies personals dels fundadors, siguin persones físiques o jurídiques, la voluntat de constituir una fundació privada, els estatuts que regularan el seu funcionament, la dotació inicial de la fundació amb la descripció dels béns i els drets que la integren i el títol d’aportació i els noms de les persones que han de constituir el patronat inicial Si la fundació es crea per acte mortis causa hauran d’atorgar la carta les persones designades pel testador, que, normalment, són els seus marmessors, o si no,…
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat a distància privada, creada el 1995 pel Parlament de Catalunya, que basa el seu sistema educatiu en la connexió per ordinador dels estudiants i els professors.
És regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis, les cambres de comerç, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio El seu estatut legal combina elements de la universitat pública i la privada Inicià les activitats docents el curs 1995-96 El professorat assessora l’alumnat mitjançant correu electrònic Els estudiants tenen accés a un fons bibliogràfic informàtic i també poden consultar bibliografia als centres de suport comarcals, on habitualment s’examinen El 1997 rebé el premi Desafiament Bangemann, concedit per la UE…
Costums de Girona
Dret català
Compilació privada del dret gironí
que abastava, a més dels simples costums, altres fonts de dret.
Els primers repertoria de texts legals fets pels juristes de Girona daten del s XIV i són coneguts per còpies del començament del s XV el més antic originàriament és inscrit en una miscellània jurídica i en una traducció catalana procedent de Ripoll, i n'hi ha altres versions a Barcelona una adaptació del dret gironí al Ripollès, a París, a El Escorial i a Madrid Sovint hi consta el nom del propietari dels còdexs originaris d’on han estat extretes les versions d’ací ve el nom de costums d’Arnau Soler, Pere Albert que cal no confondre amb el jurista del s XIII, Jaspert Folcrà, Pere Serra,…
La Sexta
Cadena de televisió privada.
De cobertura estatal, és administrada per l’empresa Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta, societat formada l’any de la seva fundació 2006 pel Grupo Audiovisual de Medios de Producción integrat per Grupo Árbol i Mediapro , Bainet Media, Bilbao Bizkaia Kutxa i El Terrat, que disposava del 51% de les accions, Televisa amb el 40% de les accions i Gala Capital 9% Emilio Aragón n'és el president i, Andreu Buenafuente , el vicepresident Inicià les emissions regulars al març del 2006 i emet en analògic un canal ''laSexta” i en digital dos canals el mateix canal analògic i el canal temàtic…
Onda Rambla
Cadena radiofònica catalana privada.
Fundada pel periodista Luis del Olmo el 1991, té tretze emissores Emet en castellà per a tot l’Estat espanyol i està associada amb la cadena estatal Punto Radio Es proclama una emissora amb esperit de servei ciutadà Presenta una programació local i informatius que combina amb espais d’àmbit estatal Disposa de quatre centres de producció, situats a les capitals de les quatre demarcacions catalanes, i de diversos centres repetidors, i així s’assegura una cobertura a tot el territori català i part del Baix Cinca, a l’Aragó La seva pàgina web permet escoltar també la programació en directe de la…
Europa Press
Periodisme
Agència de notíces privada.
Fundada l’any 1957 El grup està integrat per diferents societats anònimes independents a l’entorn de set àrees se negocis àrea de notícies, àrea de televisió, àrea de reportatges, àrea de comunicació, àrea d’internet, àrea d’edicions, àrea de consultoria A internet, presenta un complet portal d’actualitat i notícies amb edicions en les diverses llengües de l’Estat espanyol L’agència també ofereix un servei per al seguiment de les notícies en dispositius mòbils i un portal audiovisual de consulta lliure
Universitat Internacional de Catalunya
Universitat privada creada l’any 1997.
S'estructura en tres campus el d’Iradier a Barcelona, el de Sant Cugat i el de Tortosa Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions