Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Gian Battista Campeggio
Cristianisme
Eclesiàstic italià, fill de Lorenzo Campeggio i germà del cardenal Alessandro Campeggio
.
Nomenat bisbe de Mallorca 1532, confià el govern de la diòcesi a un administrador eclesiàstic i el 1558 renuncià el càrrec Participà activament en el concili de Trento, on pronuncià, el 1552, el discurs De tuenda religione 1561
Ramón Serrano y Vicens
Medicina
Metge aragonès establert al País Valencià des del 1958.
Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978
absorció
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic pel qual un fonema resta suprimit en incorporar-se en qualsevol dels altres que l’envolten.
El fonema e a en els parlars occidentals i en l’alguerès de l’article la és absorbit per la vocal següent en l’ànima i el fonema s pel fonema rr següent en la pronúncia ràpida de les roses
George Jackson Mivart
Biologia
Biòleg anglès.
Crític de Darwin, escriví llibres i pronuncià conferències procurant de rebatre la teoria de la selecció natural Entre les seves obres es destaquen On the Genesis of Species 1871, Nature and Thought 1882 i The Origin of Human Reason 1889
abreujament
Fonètica i fonologia
Tota mena de reducció fònica que, per diverses causes, pot sofrir un mot.
L’abreujament fonètic pot ésser qualitatiu , si desapareixen fonemes de la forma primitiva, com, per exemple, ràdio per radiofonia , o Cesc per Francesc o quantitatiu , si la reducció afecta un fonema, com quan hom pronuncia kulÉgi el mot collegi , per reducció del fonema lateral geminat
Domènec de Solà
Cristianisme
Bisbe d’Osca.
El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi
Josep Maria Planas i Casals
Història del dret
Jurista.
Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902
accent greu
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona
Manuel Ferrer i Sitges
Història
Cavaller.
Membre del Consell de Cent de Barcelona, es destacà en la defensa a ultrança de la ciutat durant la guerra de Successió Pronuncià un notable discurs a la junta del braç militar prèvia a la junta de braços del 1713 President de la junta de tresoreria del nou govern provisional, els borbònics li confiscaren els béns
base d’articulació
Fonètica i fonologia
Denominació del conjunt d’hàbits articulatoris que conformen la pronúncia característica d’una llengua.
Alguns autors parteixen de la collocació dels òrgans articulatoris en posició de repòs per tal de definir aquesta base, a vegades mal considerada com un producte de condicionaments biològics La base d’articulació forneix, fins i tot, determinades tendències d’evolució foneticofonològica al llarg del temps El sistema fonològic del català, per exemple, no es distingeix del de les altres llengües només per un conjunt propi de fonemes, sinó també per la seva realització bàsica i normal que, essent relativament relaxada, la distingeix de la del castellà, més tensa, i l’apropa, per contra, a l’…