Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
pneumectomia
Ablació o escissió total o parcial (lobectomia) d’un pulmó.
caverna
Patologia humana
Cavitat o excavació situada dins un parènquima, especialment el pulmó.
Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax
tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
osteoartropatia hipertrofiant
Patologia humana
Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits (dits en forma de broqueta de tambor i ungles en forma de vidre de rellotge).
Es dóna especialment en malalties de pulmó i de pleura i és anomenada aleshores osteoartropia hipertrofiant pneumàtica causada per tumors, abscessos, bronquièctasis i empiemes i en malformacions cardíaques congènites
broncofonia
Percepció més intensa i nítida de la veu del malalt en l’auscultació del tòrax en determinades situacions patològiques que comporten una millor transmissió del so.
És un signe característic de la pneumònia, ja que el medi línquid contingut en la zona afectada del pulmó és un transmissor més bo del so que el medi gasós normal de la víscera
asma cardíaca
Patologia humana
Varietat de dispnea paroxística (atac d’ofec) de caràcter asmàtic, que presenten els afectats d’insuficiència cardíaca esquerra.
És deguda a l’espasme bronquial provocat per la congestió pulmonar de la insuficiència cardíaca, sobretot quan el malalt es troba en posició horitzontal Pot seguir-se o no d’un edema agut de pulmó
tumor APUD
Patologia humana
Tumor format per cèl lules APUD amb capacitat per a secretar hormones diferenciades; tots ells tenen particularitats histològiques comunes i poseeixen grànuls densos de tipus neurosecretor.
Són considerats d’aquest tipus els tumors següents carcinoma medullar de tiroide, carcinoma de pulmó de cèllules de ‘civada’, tumor carcinoide, timoma, tumors dels illots pancreàtics, feocromocitoma, neuroblastoma, ganglioneuroma i potser també les síndromes de neoplàsia endocrina múltiple
ventilador
Aparell que genera gradients de pressió entre la part superior de les vies aèries i els alvèols.
Serveix per a la ventilació mecànica Els primers ventiladors aconseguien els gradients creant pressions negatives extratoràciques és el cas del pulmó d’acer o respirador tipus tanc Drinken, 1929 Actualment els ventiladors generen pressió inspiratòria supraatmosfèrica a les vies aèries superiors
ceratodiformes
Ictiologia
Ordre de peixos dipnous que comprèn individus amb el cos recobert de grans escates cicloides.
La cua és dificerca, les aletes imparelles són unides, i les parelles tenen forma punxeguda l’endoesquelet és cartilaginós La bufeta natatòria és reticulada, i tenen un únic pulmó sense lòbuls La família comprèn actualment una sola espècie, la barramunda
plaqueta
Biologia
Cèl·lula anucleada de la sang, que intervé en totes les fases de l’hemostàsia i de la coagulació.
Les plaquetes s’originen a partir dels megacariòcits de la medulla òssia, la melsa i el pulmó, i després d’una vida mitjana de 5-11 dies són destruïdes en el sistema reticuloendotelial d’aquests òrgans La sang perifèrica conté plaquetes en nombre de 250000 per mm 3