Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
polímer dendrític
Química
Polímer hiperramificat que dóna formes arbòries.
Aquestes estructures poden ésser de dos tipus estructura globular de branques distribuïdes radialment, cada vegada més ramificades i atapeïdes que poden atènyer diàmetres de 10 mm i pes molecular de més d’un milió de daltons i estructura de model fractal d’enllaços químics, d’arquitectura aleatòria o regular Aquests composts, preparats per l’equip del doctor ATomalia a la Dow Chemical al final dels anys setanta, han tingut moltes aplicacions com a agents d’alliberament de drogues o de gens a l’interior de les cèllules, com a antenes moleculars per absorbir energia lluminosa i…
Saint-Fons
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, al Lionès, França, a la vora esquerra d’aquest riu i al S de Lió.
Metallúrgia i productes químics
Akashi
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Hyogo, a l’illa de Honshū, Japó.
Centre industrial establiments químics i tèxtils
Domodossola
Ciutat
Ciutat de la província de Verbano-Cusio-Ossola, al Piemont, Itàlia, situada al nord-oest del llac Major, prop del riu Toce.
És un nucli industrial ciment, productes químics
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’energia lliure de Gibbs que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació…
fotometria de flama
Química
Mètode quantitatiu basat en la mesura de la intensitat de la radiació emesa per l’element a determinar quan és excitat dins una flama, intensitat relacionada amb la concentració d’aquest element en la solució problema.
Aquesta és aspirada pel corrent gasós i és introduïda com a aerosol a la flama La radiació emesa és dirigida a una cèllula fotoelèctrica a través de filtres òptics que n'eliminen els components deguts a altres elements En les flames ordinàries de gas de ciutat o d’acetilè hom assoleix temperatures 1 700-3 000°C que permeten d’analitzar només els elements químics més fàcilment excitables, com els alcalins i els alcalinoterris en flames més calentes, com la de cianogen en oxigen, el camp d’aplicació és més extens Aquest mètode és subjecte a moltes influències poca…
Pančevo
Ciutat
Ciutat de Vojvodina, a la república de Sèrbia, al NE de Belgrad i a l’esquerra del Danubi.
Fàbriques d’adobs químics i de productes alimentaris
Rîmnicu-Vîlcea
Ciutat
Capital del judeţ de Vîlcea, Romania, vora l’Olt.
Indústria de la fusta i de productes químics
mànega
Química
Filtre en forma d’embut o sac de forma cònica invertida, de tela o de llana, espessa, atapeïda, etc, que serveix per a colar o trafegar líquids.
És emprat en els laboratoris químics, farmacèutics, etc
Šostka
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Sumy, Ucraïna, situada a la riba del riu homònim.
Té fàbriques de reactius químics, de construccions de formigó i indústries alimentàries