Resultats de la cerca

No tenen cnidoblasts presenten, per contra, colloblasts, cèllules adhesives especials, situades sobre els filaments prènsils El cos acostuma a ésser ovoidal o esfèric, amb només dos plans de simetria Efectua el moviment de natació mitjançant la vibració de flagels externs, agrupats en paletes o pintes , i aquestes, en vuit costelles o columnes longitudinals Són quasi tots formes pelàgiques i no presenten alternança de generacions Segons que posseeixin o no tentacles prènsils i segons la forma de la faringe, es divideixen en dos ordres tentaculats o microfaringis , amb dos tentacles i una…

En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…

Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions…

Els gèneres més importants que comprèn són Phryganea sp i Neuronia sp , diverses espècies dels quals són comunes als Països Catalans Hom els empra sovint com a esquer per a pescar

Hom considera la reacció acrosòmica la primera fase de la fecundació Quan l’espermatozoide és a frec o en contacte amb les cobertes gelatinoses de l’oòcit zona pellúcida, la membrana acrosòmica externa i part de la membrana plasmàtica que la cobreix creen unes obertures per a alliberar els enzims de l’acrosoma, els quals permeten que el gàmeta masculí pugui avançar per la zona pellúcida Al mateix temps, al citoplasma de l’oòcit s’alliberen milers de petites vesícules que creen una barrera a la penetració de cap més espermatozoide

Dins la família de les cítares, hom distingeix entre les cítares de bastó i les cítares amb post Les primeres, formades per una corda tesada entre els dos extrems d’un bastó arquejat, són les més primitives i comprenen els diferents tipus de bastons musicals Les cítares amb post es caracteritzen pel fet de tenir un nombre variable de cordes tesades sobre una post de diferents formes, entre les quals hom distingeix les cítares amb diapasó cítara de concert, sense diapasó címbal, saltiris pinçat i percudit i de tecla, en les quals l’executant produeix el so…

Així, la interacció de diversos factors, com les variacions climàtiques, l’aparició de noves mutacions, la desaparició de poblacions, etc, han fet possible l’ocupació de nous nínxols ecològics per cada grup diferenciat d’organismes Això ha afavorit la proliferació de formes molt diverses, sobre les quals actua la selecció natural i romanen limitades per les espècies més adaptades al medi

La negativa d’aquest a tornar-la al seu pare provocà la còlera d’Apollo, que envià la pesta a l’exèrcit grec, fet amb el qual comença La Ilíada Criseida tingué dos fills d’Agamèmnon, un dels quals, Crises, succeí el seu avi com a sacerdot d’Apollo

Probablement eren unes pedres o palets de la mateixa forma, però de color diferent o amb signes distints, l’un dels quals significava sí i l’altre no El sacerdot els duia en un estoig sobre l’efod Foren usats fins al moment de l’exili de Babilònia

Estructura dels diccionaris Generalment, els diccionaris contenen tres parts els preliminars en els quals consten el pròleg, la introducció i les instruccions d’ús, entre d’altres, el cos del diccionari pròpiament dit i els finals que solen contenir informació complementària La tècnica i el mètode d’elaboració de diccionaris és anomenada lexicografia Abans de l’aparició de les tecnologies de la informació i la comunicació, i mentre el suport gairebé exclusiu dels diccionaris fou, com en la major part de la producció escrita, el paper especialment en forma de llibre, l’ordenació…