Resultats de la cerca
Es mostren 2412 resultats
reacció de precipitació
Biologia
Reacció immunològica per la qual un antigen i un anticòs solubles, en unir-se, donen lloc a un precipitat insoluble visible.
Les reaccions de floculació de les proteïnes sèriques són un cas de reacció de precipitació
reacció de Bucherer
Química
Reacció de substitució d’un grup hidroxil i d’un compost aromàtic per un grup amina per acció d’una solució aquosa de sulfit o bisulfit d’amoni, a pressió.
Així, el β-naftol dóna β-naftilamina, segons l’equació Aquesta reacció és reversible per escalfament de l’amina aromàtica amb bisulfit de sodi i addició d’àlcali hom obté el fenol corresponent Aquest procés invers és conegut també com a reacció de Bucherer
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
reacció de Fries
Química
Reacció de transposició que té lloc quan l’èster d’un fenol és tractat amb clorur d’alumini i es converteix en una orto- o una para- hidroxicetona o en una mescla d’aquestes .
En general, a baixes temperatures el producte principal és el para- , i a temperatures superiors a l’ambient, l' orto- Aquesta reacció és útil en síntesis, perquè els fenols són difícils d’acetilar amb la reacció de Friedel i Crafts
reacció d’aglutinació
Biologia
Reacció específica caracteritzada per la reunió en piles o aglomerats (aglutinació) de bacteris, eritròcits o altres elements corpusculars, en presència de l’anticòs homòleg.
Aquesta reacció permet d’identificar un antigen o afirmar la presència d’un anticòs d’aquesta mena són les reaccions per a determinar els grups sanguinis
ordre de reacció
Química
Nombre real definit formalment com la suma dels exponents dels termes de concentració que intervenen en l’expressió diferencial de la velocitat d’una reacció i que té el sentit del nombre mínim d’espècies que semblen reaccionar simultàniament d’acord amb l’equació cinètica que regeix el procés.
L’ordre de reacció és una dada experimental que cal distingir de la molecularitat de la mateixa reacció, malgrat que sovint prenen el mateix valor La determinació de l’ordre de reacció és duta a terme per mètodes numèrics a partir de dades cinètiques els mètodes més emprats són classificats, d’acord amb el tipus d’equació de velocitat que empren, en diferencials i integrals El coneixement de l’ordre de reacció dóna informació sobre el mecanisme de reacció i, en particular, de les espècies que intervenen en el pas limitador de la…
reacció nuclear endoenergètica
Física
Reacció nuclear en la qual l’equivalent energètic de la diferència entre les masses atòmiques de les partícules o nuclis que reaccionen i de les partícules o nuclis produïts és negatiu.
Aquesta reacció només es pot produir si hi ha una aportació d’energia que compensi aquesta diferència
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
reacció de Cope
Química
Formació d’una olefina i una hidroxilamina per piròlisi d’un òxid d’amina, segons la forma següent
És una reacció d’eliminació cis que transcorre a temperatura més baixa que l’anàloga de piròlisi dels hidròxids de tetralquilamoni reacció de Hofmann Fou estudiada per primera vegada per AC Cope