Resultats de la cerca
Es mostren 634 resultats
crítica històrica
Història
Estudi i discerniment de les fonts documentals sobre personatges o fets històrics, per tal d’establir-ne el grau d’autenticitat.
Aquest treball és dut a terme amb l’ajut de les ciències auxiliars de la història, com l’arqueologia, l’epigrafia, la paleografia, etc Un segon pas de la crítica històrica consisteix a donar un sentit i un lligam a les dades recollides i a analitzar les relacions entre els fets i llurs conseqüències, mitjançant el treball de la metodologia històrica/> 0
Premchand
Literatura
Pseudònim de l’escriptor en hindi i en urdú Shrivastar Dhanpatran.
Inicialment començà a escriure en aquest darrer idioma, que posteriorment compaginà amb el hindi La seva obra, en la qual és palesa la influència de les idees de Gandhi, és una descripció dels ambients rurals de l’Índia tradicional Cal esmentar la novella Godan 1936 i les narracions curtes recollides sota el nom de Mansarovar ‘El llac sagrat’, 1936-50 en vuit volums
Gabriel Fuster i Forteza
Historiografia
  Literatura
Historiador i escriptor.
Farmacèutic, s’especialitzà en història de Manacor Publicà nombroses monografies locals, entre les quals cal destacar Un alzamiento carlista en Manacor Sa Llorençada 1945, sobre els fets del 10 d’agost de 1835, i una Historia de Manacor 1966, que comprèn fins al s XIX És autor també de diverses obres teatrals en català, algunes de les quals recollides en volum el 1936
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
  Història
  Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
Mary Wigman
Dansa i ball
  Teatre
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Creadora d’una escola de ball a Dresden, fou coreògrafa de l’òpera de la mateixa capital Defensà un tipus de dansa lliure, fins i tot sense el suport de la música Les seves idees, que influïren en diversos països europeus i a Amèrica, foren recollides en diversos llibres, entre els quals destaca Die Sprache des Tanzes ‘El llenguatge de la dansa’, 1963
Diego Gabriel de la Concepción Valdés
Literatura
Poeta cubà, conegut també amb el pseudònim de Plácido 
.
Autodidacte, exercí oficis molt diversos Popular i hàbil versificador, fou molt influït pel Romanticisme espanyol Fou afusellat arran de la Conspiración de la Escalera De les seves obres cal destacar Xicotencal, La muerte de Gessler, La fatalidad, Plegaria i La flor de la caña , que l’any 1886 foren recollides, amb altres obres, en un volum titulat Poesías completas con 210 composiciones inéditas
Mungo Park
Geografia
  Medicina
Explorador i metge escocès.
Recorregué el curs sencer del Níger en dos viatges 1795-97 i 1805, en el segon dels quals morí ofegat Les observacions recollides en Travels in the Interior Districts of Africa 1797 i The Journal of a Mission to the Interior of Africa, in the Year 1805 1815 foren de gran utilitat en les posteriors exploracions europees al continent africà
Charles Olson
Literatura
Poeta nord-americà.
Les seves teories sobre la poesia recollides a Projective verse , 1959 tingueren una gran influència als EUA després de la Segona Guerra Mundial el poeta ha d’escollir el cosmos, en lloc de la societat humana, com a font inspiradora per a ordenar la seva visió Entre les seves obres principals cal esmentar The Distances 1960, O'Ryan 1965 i Proprioception 1965
Finn
Protagonista d’un cicle de narracions sobre l’arribada dels normands a Irlanda, difós també a Escòcia.
Al s XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides al s XVIII
Josep de Rialp i de Solà
Literatura catalana
Poeta.
De família noble, fou catedràtic de lletres humanes i de cànons a la Universitat de Cervera És autor d’un gran nombre de poesies classicitzants en castellà, però sobretot en llatí Publicà Inusitatis illecebris nitent 1783, Quae me pauentem terrifico petunt 1785 i algunes poesies recollides en la relació de les exèquies que la Universitat de Cervera dedicà a Carles III 1788