Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
Benirrama
Poble
Poble del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), a 311 m d’altitud, a la dreta de la rambla de Gallinera; és el nucli de població més baix de la vall, prop del castell de Gallinera.
Lloc de moriscs el 1602 tenia 13 focs, fou repoblat després de la seva expulsió L’església parroquial de Sant Cristòfor, de la qual depenien els llogarets de l’Alcúdia de Gallinera i de Benimarzoc, actualment despoblats, fou reconstruïda el 1790
Maubeuge
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban
castell de Bèrnia
Història
Antiga fortificació situada al vessant meridional de la serra de Bèrnia, vora el coll de Bèrnia, dins el terme de Callosa d’en Sarrià, al límit amb el d’Altea (Marina Alta).
Esmentada ja el 1263, fou reconstruïda el 1570 per Felip II de Castella fort de Bèrnia per tal d’impedir les comunicacions entre els moriscs de la Marina Alta i de la plana de Benissa, al nord, i els de la Marina Baixa
Serrahima

Aspecte de la masia Serrahima
Masia
Masia del municipi d’Arbúcies (Selva), a l’E del nucli de Joanet.
És documentada, juntament amb sis masos més, el 1262 com a part de la batllia general d’Arbúcies Segons consta, la casa s’incendià el 1834 i la cara nord, la més afectada, fou reconstruïda Les darreres reformes de l’edifici són del 1918
Santa Maria de Fontclara (Banyuls dels Aspres)
Art romànic
Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda
Sant Marcel de Vilallonga de la Salanca
Art romànic
Església parroquial de la població, esmentada per primera vegada l’any 1177 Fou enterament reconstruïda al segle XIX i consagrada de nou pel bisbe Caraguel l’1 de juny de 1878 Hi ha alguns vestigis de l’antiga església romànica prop de la porta d’entrada
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “amb l’…
Sant Cristòfol de Pallars o de les Tempestes (Santa Eulàlia de Ronçana)
Art romànic
Situació Petita església romànica molt restaurada i en part reconstruïda el 1966 C Barbany-M R Garcia La capella de Sant Cristòfol es troba situada a l’esquerra de la riera de Tenes, a l’extrem est del terme de Santa Eulàlia de Ronçana, prop de Can Maspons Mapa L37-15393 Situació 31TDG100372 S’hi accedeix per un camí que surt del quilòmetre 9,7 de la carretera de Parets a Sant Feliu de Codines Un cop travessada la riera de Tenes cal pujar per un camí que duu a Can Maspons Prop d’aquesta casa, enlairada dalt d’un pla, hi ha l’església La clau s’ha de demanar a Can Maspons CBC-MRGP…
torre Tavernera

Al fons la torre Tavernera, a Vallromanes
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de Vallromanes (Vallès Oriental), a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès
.
Era una antiga domus o masia fortificada que havia pertangut als senyors de Montornès, als Armengol i als Taverner, reconstruïda el 1718 pel seu propietari Oleguer d’Ardena, comte de Darnius A la façana hi ha rajoles amb els retrats i els escuts de les famílies que n'havien estat propietàries
Sant Jaume (Perpinyà)
Art romànic
Fou la segona parròquia de Perpinyà, fundada extramurs vers el 1244, sobre el puig dels Leprosos, a llevant de la vila, anomenat després el puig Sant Jaume A la fi del segle XIV fou reconstruïda en estil francogòtic Conserva importants retaules i és la seu de la confraria de la Sang