Resultats de la cerca
Es mostren 2599 resultats
Projecte de recuperació d’una espècie animal extingida, el lleó de l’Atles
Un equip de científics de la Universitat d’Oxford posa en marxa un projecte per a desxifrar el codi genètic de Saffiya, un lleó nascut fa tres mesos al zoològic de Port Lympne, al comtat de Kent Saffiya és un descendent híbrid del lleó de l’Atles o de Barbaria, que es va extingir els anys vint Els científics esperen comparar el DNA de Saffiya amb el de les restes de lleons de l’Atles conservats en diferents institucions i recuperar l’espècie mitjançant les tècniques de la clonació
El Consell Europeu aprova un fons de recuperació de la crisi de la covid-19 sense concretar-ne el funcionament
El Consell Europeu aprova la creació d’un fons d’1,5 bilions d’euros per a la recuperació de l’economia europea Tanmateix, més enllà d’aquest compromís, hi ha fortes divergències entre els estats membres en com s’ha de vincular aquest fons amb el pressupost de la UE dels propers set anys
A València, sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i recuperació del poder en mans dels senyors sobre els moriscos convertits
Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…
liquiditat
Economia
Condició o característiques d’un actiu, generalment financer, que permeten la recuperació del valor de la inversió o col·locació de fons feta en comprar-lo, d’una manera immediata.
Hom entén aquesta recuperació del valor en diner de curs legal, motiu pel qual són considerats generalment actius líquids els que són monetitzables ràpidament sense pèrdua de llur valor Hom pot parlar, per tant, de situació de liquiditat de persones físiques o morals empreses, la banca i àdhuc tot un estat en tots els casos vol dir la quantitat de mitjans de pagament acceptats a disposició de cadascuna d’aquestes persones
histèresi elàstica
Física
Tecnologia
Histèresi que presenta un sòlid en aplicar-li una càrrega inferior al seu límit elàstic; així la variació de la deformació en funció de l’esforç no segueix el mateix camí en el procés de deformació que en el de recuperació.
En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic
arqueozoologia
Arqueologia
Recuperació i estudi de les restes d’animals.
Proporciona informació sobre l’ambient existent en el moment en què les restes foren dipositades i, si procedeixen de jaciments arqueològics, sobre la dieta alimentària i l’economia de les societats del passat
música del monestir de Solesmes
Música
Música desenvolupada a l'abadia benedictina Solesmes, al País del Loira, convertida, des del segle XIX, en centre de recuperació del cant gregorià.
Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda, el català…