Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Santiago Vidal, readmès a la carrera judicial
El Tribunal Suprem permet al jutge Santiago Vidal tornar a exercir El 26 de febrer de 2015 el Consell General del Poder Judicial va inhabilitar-lo per tres anys per haver redactat un esborrany de constitució catalana i participar en actes independentistes Transcorregut aquest temps, la petició de reingrés li és denegada fins ara i, a banda, no es reincorporarà a la plaça sinó que haurà d’opositar
Didakhé
Escrit cristià no canònic dels voltants de l’any 70.
El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme
L’Igualadí
Setmanari
Setmanari republicà autonomista d’Igualada.
Fou fundat per Joan Serra i Constansó sota el títol d’"El Igualadino”, redactat en castellà 1893 juny del 1904 - maig del 1909 A partir de la tercera època desembre del 1911 - desembre del 1914 fou escrit totalment en català fou publicat un quant temps a Vilanova del Camí Amb interrupcions, aparegué fins el 1923 Finalment, fou el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya abril del 1933 - octubre del 1934
Cronicó d’Aniana
Cronicó anomenat també impròpiament de Moissac, que comprèn el període 670-821.
Fou redactat per un monjo del monestir llenguadocià d’Aniana sobre la base dels annals reials francs, d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i de diverses notes soltes És d’un gran interès per al coneixement de la història catalana i de la de Septimània Fou conegut a Ripoll al segle XI, i alguna de les seves anotacions, de vegades incorrectament, passà a formar part dels Cronicons Rivipullenses
Berenguer de Puigpardines
Història
Historiografia catalana
Nom o pseudònim de l’autor de la crònica dita Sumari d’Espanya, redactada al segle XV però vinculada tradicionalment a l’època de Ramon Berenguer III el Gran (1096-1131).
Existeix documentat entre el 1097 i el 1131 un Berenguer de Puigpardines, cosa que fa pensar que podia ser el personatge a qui s’atribueix falsament el Sumari , redactat en realitat durant el tercer terç de la quinzena centúria El que se sap amb seguretat és l’origen de la nissaga de Berenguer, que provenia de la família titular del castell senyorial de Puigpardines, al vescomtat de Bas, prop de Sant Privat
, ,
Catalunya Roja
Setmanari
Setmanari polític, publicat a Barcelona, i redactat gairebé tot en castellà (1932-34).
Era l’òrgan del Partit Comunista de Catalunya, adherit al Partido Comunista de España N'eren els principals collaboradors Antoni Sesé, Hilari Arlandis, Pere Ardiaca, Lina Òdena i Ramon Casanellas
capítol de cort
Història
Als països de la corona catalanoaragonesa, proposició que, a les corts, feien al rei els estaments —o qualsevol d’ells amb el consentiment dels altres— recomanant-li de prendre una determinada resolució o disposició.
Era redactat en segona persona, i el rei l’aprovava amb les paraules plau al senyor rei, mentre que a les constitucions el monarca s’expressava en primera persona Era un acte legislatiu que tenia, com a dret paccionat, la mateixa força imperativa que les constitucions A les corts del Regne de València també hom legislava de vegades mitjançant capítols de cort, bé que moltes vegades reben el nom genèric d' acte de cort i el de fur
Ramon Cartanyà
Història
Literatura
Economia
Dirigent obrer i escriptor.
Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles , redactat per la fracció socialista barcelonina 10 de juny de 1864, i collaborà en el periòdic El Obrero Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors 1869 Publicà Tres años de revolución en España 1869, Dios y el Diablo 1871 i Dios, el Mundo y el Hombre 1885
Avant
Setmanari
Setmanari aparegut a València entre el 1930 i el 1931 com a portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.
Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià
Costums de Lleida
Dret català
Recopilació del dret lleidatà duta a terme el 1228 pel jurista i cònsol de la ciutat Guillem Botet.
El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya