Resultats de la cerca

Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga…

Vida i obra Es llicencià en dret a Barcelona 1882, on exercí d’advocat i més tard de notari S’interessà per l’arqueologia i per la pintura catalana quatrecentista en fou un colleccionista important La seva obra, que abraça treballs de música, literatura, folklore i d’arqueologia local, fou l’origen d’una historiografia local terrassenca amb esperit d’investigació rigorós i científic Aprofundí, a partir d’uns paràmetres més moderns, en els temes tractats pel seu predecessor com a historiador local, Josep Ventalló i Vintró Ambdós autors són considerats el fonament d’una historiografia…

En formaren part, també, el Partido Demócrata Popular , la Unión Liberal que el 1983 es transformà en Partido Liberal, Unión del Pueblo Navarro, Unión Valenciana i Partido Aragonés Regionalista Obtingué 106 diputats i un menys en les del 1986 sense Unión Valenciana i el Partido Aragonés Regionalista Es dissolgué el 1987

Té com a referència ideològica el secessionisme lingüístic del català i la defensa d’una “llengua valenciana” amb normativa diferent de la catalana Tot i que Lizondo fou fundador i president del partit 1982-95, les tensions amb el sector liderat pel nou president, Hèctor Villalba , determinaren la seva expulsió pel novembre del 1996 Unió Valenciana UV obtingué un escó en les eleccions generals del 1986, dos en les del 1989 i un en les del 1993 i el 1996 Al Parlament valencià aconseguí sis escons els anys 1987 i 1991 i cinc el 1995 Aquest any, UV féu un pacte de govern amb el PP que li atorgà…

L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació 1901, fou president de l’Ateneu Barcelonès 1902 i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona 1903 i 1911 Fou elegit senador per Barcelona 1907-18 El 1917, a Barcelona, presidí l' Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936 El 1924 fou elegit degà del Collegi d…

Pretenia de recuperar l’espai de la històrica Lliga Regionalista, i es presentà com una opció de dreta liberal, no vinculada al franquisme, regionalista i monàrquica El mateix any es fusionà amb Acció Democràtica, de JMFigueras i Bassols , la qual cosa donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català, però la desfeta electoral del 1977 provocà la desintegració del partit —formalment dissolt el 1979—, l’ala més jove del qual ingressà a la Unió del Centre de Catalunya

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Significava el trasllat a la jurisdicció militar de tots els delictes contra l’exèrcit i la pàtria, amb inclusió dels ultratges a llurs símbols i emblemes o de les apologies d’injúries Fou aprovada el 13 de febrer de 1906 pel senat i el 23 de març pel congrés Aquest, que acceptà una esmena regionalista que hi afegia els delictes contra les regions, no pogué evitar, tanmateix, la retirada de les minories parlamentàries republicana, regionalista, integrista i carlina L’oposició a la llei fou el motiu immediat de la constitució de la Solidaritat Catalana