Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
Paul Langevin
Física
Físic francès.
Fou alumne de PCurie, i de JJThomson Partidari de la divulgació de les teories més revolucionàries, es destacà en l’ensenyament de la relativitat i de la física quàntica Féu recerques sobre el moviment brownià i d’altres aspectes de la termodinàmica, sobre el magnetisme i les radiacions En acabar la Segona Guerra Mundial, fou autor, juntament amb Walton, d’un pla de reforma de l’ensenyament a França
sincrociclotró
Física
Accelerador de partícules circular de disseny idèntic al ciclotró, en el qual la freqüència νdel camp elèctric accelerador varia a mesura que hi augmenta la velocitat de les partícules nuclears, per a mantenir la sincronització del sistema, que és regida per ν= (B·Q)/m, on B és el camp magnètic emprat, Q la càrrega elèctrica de la partícula i m la massa.
En efecte, la massa augmenta amb la velocitat, segons la teoria de la relativitat, i si la freqüència no disminueix en la mateixa proporció, les partícules deixen d’ésser accelerades En un sincrociclotró hom pot disposar de partícules amb energies cinètiques molt superiors a les obtingudes en un ciclotró Fou ideat per McMillan, als EUA, i per Veksler, a l’URSS, el 1945, i és emprat per a accelerar protons, deuterons i helions
equació d’Einstein
Física
Equació fonamental que relaciona la massa m d’un cos amb l’energia E equivalent a aquesta massa.
La relació és E = mc 2 , on c és la velocitat de la llum en el buit La massa m del cos a la velocitat v és essent m 0 la massa en repòs L’equació d’Einstein estableix l’equivalència entre massa i energia i ha esdevingut una llei física universal que permet de considerar la massa com una nova forma d’energia, d’acord amb la teoria de la relativitat
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
Es detecten per primer cop ones gravitacionals
Científics del Laser Interferometer Gravitational-Wave Observatory LIGO confirmen la primera evidència empírica de les ones gravitacionals en detectar una distorsió de l’espaitemps que té l’origen en una collisió de dos forats negres esdevinguda a uns mil milions d’anys llum Les ones gravitacionals les va predir Albert Einstein el 1916 en la teoria de la relativitat general Juntament amb la confirmació del bosó de Higgs 2012, és una de les aportacions més importants de la física de les últimes dècades
James Jeans
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929
Julio Palacios Martínez
Física
Físic aragonès.
Estudià a Barcelona, Madrid i Leiden i fou catedràtic de termologia a Madrid des del 1926 i també a Lisboa, on residí molt de temps Destacà pels seus treballs sobre física i, principalment, sobre la teoria de la relativitat especial d’Einstein El 1926 l’Institut d’Estudis Catalans publicà dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica , dirigida per E Terrades, el seu llibre Propietats dels gasos ultraenrarits Entre les seves altres obres, cal esmentar Física teórica 1931, Termodinámica 1958, Relatividad 1960 i Mecánica 1962
èter
Física
Substància fluida, d’existència hipotètica, que hom suposava en repòs absolut omplint tot l’espai i a la qual hom atorgava propietats contradictòries: subtilitat, imponderabilitat, elasticitat, etc.
La teoria de l’èter, vigent al s XIX, era coherent amb la física ondulatòria i mecanicista d’aleshores La creença en un espai i en un temps absoluts comportava l’existència d’un sistema de referència privilegiat, associat a l’èter, i en repòs absolut, respecte al qual eren vàlides les equacions de Maxwell i en el qual es propagaven les ones electromagnètiques La teoria de la relativitat posà fi a la idea de l’èter, i demostrà que les equacions de Maxwell són vàlides en qualsevol sistema de referència inercial
Willem de Sitter
Astronomia
Astrònom holandès.
Fou professor d’astronomia a Leiden 1908 Estudià els moviments dels satèllits de Júpiter, i també féu una prova de la disminució de la velocitat de rotació de la Terra amb el temps L’any 1917 elaborà un model cosmològic basat en una segona solució de les equacions del camp de gravitació de la relativitat general, distinta de la solució considerada per Einstein Segons aquest model, l’estructura geomètrica de l’espai és hiperbòlica, no hi ha un temps absolut i a cada observador correspon un horitzó en el qual el temps sembla parat cosmologia
Lluís González i Mestres
Física
Físic.
Membre del CNRS Centre National de la Recherche Scientifique des del 1972 Inventor del bolòmetre luminiscent, la seva recerca ha estat interdisciplinària i s’ha dedicat a la física de partícules, l’astrofísica, la cosmologia, la física nuclear, la física de la matèria condensada i la química, tant des del punt de vista teòric com de l’experimental Sovint s’ha centrat en possibles violacions de la teoria de la relativitat El 1995 proposà l’existencia del superbradió, un tipus de preó amb matèria i energia positives i amb velocitats crítiques superluminals