Resultats de la cerca

Filla de Renat I, rei titular de Nàpols, i d’Elisabet de Lorena Es casà el 1445, amb Enric VI d’Anglaterra Intelligent i enèrgica, dominà per complet la voluntat del marit i el substituí, de fet, en el govern Es féu impopular per la seva submissió als Beaufort i a llur política francesa La seva política provocà la guerra de les Dues Roses Després del triomf del seu fill Eduard a Towton, s’exilià a França Aliada amb el comte de Warwick, tornà a Anglaterra, però fou definitivament vençuda a Tewkesbury l’any 1471

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona

Fill i successor de Lluís II , deixà a la seva mare Violant d’Aragó el govern de Provença, puix que la seva màxima preocupació fou de realitzar els seus drets a la corona de Nàpols En vida del seu pare portà el títol de duc de Calàbria Malgrat l’ajut de l’important partit angeví, l’actitud contradictòria de la reina Joana II i la forta oposició d’ Alfons IV de Catalunya-Aragó feren fracassar els seus projectes Morí en combat contra Jaume dels Blaus, el principal partidari d’Alfons IV Fou succeït pel seu germà Renat

Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial

Fill i successor de Carles VII Des que fou nomenat lloctinent del Llenguadoc 1439 fins que inicià el seu regnat 1461 visqué en una continuada insurrecció contra el seu pare El 1465 hagué de fer cara a una magna revolta de la noblesa, agrupada en la Lliga del Bé Públic L’incompliment per part seva dels acords que posaren fi a les hostilitats provocà un nou alçament, dirigit per Carles I de Borgonya , el qual arribà a empresonar-lo 1468 La diplomàcia pau amb Anglaterra, 1475 acabà, però, donant-li la victòria En la primera fase de la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó sostingué aquest…

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Fill del governador de Catalunya Galceran de Requesens i de Santacoloma i germà del també governador Lluís Estigué al servei del rei Ferran I de Nàpols com a capità de l’armada El 1465 aconseguí amb l’armada de bloquejar l’illa d’Ischia, on es mantenia revoltat Joan de Torrelles i López de Gurrea , partidari de Renat d’Anjou i comte d’Ischia, i d’obligar-lo a capitular Féu de mitjancer entre el rei i el jutge Lleonard II d’Arborea Lleonard Alagó i d'Arborea i ambaixador del rei de Nàpols a Barcelona 1472 Capità general de l’armada de Ferran II de Catalunya-Aragó durant la…

Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se…

Sostingué la mateixa política de rebellia contra Carles VII de França que el seu pare Fou empresonat però, gràcies a gestions castellanes, el nou monarca francès Lluís XI el deixà en llibertat Actuà d’ambaixador davant del rei Enric IV de Castella 1461-62, a fi d’assajar la possibilitat d’una aliança que fes possible el repartiment d’algunes places de la corona catalanoaragonesa Formà part de la Lliga del Bé Públic contra el rei francès El 1468 es casà amb Joana, filla de Gastó IV de Foix i d’Elionor d’Aragó Sostingué 1467 Joan de Calàbria quan aquest anà a Catalunya com a…