Resultats de la cerca

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Modernament hi ha estat bastit el  far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs

El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva

Situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre, hi destaca la plaça Major, el carrer Major, l'església parroquial dedicada a sant Tirs edifici renovat el 1855 i que compta amb un campanar de torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis i la capella de Sant Sebastià Hi ha un raval dit la Ferreria El poble celebra la seva festa major el segon cap de setmana d’agost, i el 28 de gener se celebra la Festa Vella

Fou constituït a l’antiga masia de can Manent, al Camí Ral El 2002 s’inaugurà la rehabilitació de l’antiga 1884 fàbrica del gas, on el museu, totalment renovat, obrí el 2005 la primera fase de la seva exposició permanent S'hi pot veure l’evolució de les tècniques i la indústria de l’estampació tèxtil des del segle XVIII fins a l’actualitat, i indianes, reproduccions de vestits dels segles XVIII i XIX i una passarella que recrea l’evolució de les robes i els motius estampats Forma part del mNACTEC

Els antics habitants de la casa de la Sala es coneixen des del 1226 Els Sala es refongueren amb la branca bastarda dels Vilademany, la del cavaller Roger de Vilademany, relacionat amb el castell de Sentfores i la domus d’Heures o Sala d’Heures Els descendents de Roger de Vilademany i Esclarmonda de Sala, feren de la Sala el casal de residència familiar fins al 1450 Actualment és un mas renovat els segles XVII i XVIII, amb una torre rodona d’angle d’època medieval però es fa difícil assegurar que sigui romànica

El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits

Església del poble de Ro, a ponent de Sallagosa, de la qual es desconeixen notícies anteriors al 1300, bé que la villa de Ro és esmentada des de l’any 1063 Es tracta d’un edifici totalment renovat al segle XX, on no és fàcil d’endevinar l’edifici romànic anterior que hi havia hagut Quan la visità A Salsas al final del segle XIX, l’església tenia damunt la façana occidental un campanar d’espadanya amb dues obertures i la nau era capçada a llevant per un absis semicircular El titular actual no deu correspondre a l’original

Situada dins l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll Des dels seus inicis degué ser parròquia, categoria que conserva encara actualment L’església és documentada l’any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de Santa Maria d’Alpens de Pintos L’edifici, molt reformat des del segle XVI, fou pràcticament renovat del tot el segle XVIII, a partir de l’any 1708, durant la Primera Guerra Carlina 1833-1840 L’església fou cremada i posteriorment restaurada El temple actual no sembla conservar res de l’edificació antiga