Resultats de la cerca

En atletisme, competí en les especialitats de decatló i triple salt Fou campió de Catalunya de decatló i campió d’Espanya de clubs amb el Club Natació Barcelona, on repetí el darrer títol com a entrenador En rugbi, jugà de tresquarts ala, primer a l’Universitari de Barcelona i després al CN Barcelona, i fou subcampió de Lliga i de Copa d’Espanya, i campió de la Copa Ibèrica Fou internacional per Espanya en els dos esports

Es formà com a ciclista de carretera abans de passar a la competició en pista El 1995 baté el rècord del món del quilòmetre 101945 minuts i el 1996 debutà en uns Jocs Olímpics El 2004 aconseguí la medalla d’argent a Melbourne en velocitat olímpica i en la final del circuit de Keirin Japó i als Jocs Olímpics d’Atenes repetí el segon lloc El 2005 acceptà una oferta per a córrer al circuit de Keirin

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

Els primers anys la prova era individual i els guanyadors, estrangers majoritàriament El 1999 es creà un nou model de competició, entre la selecció de Catalunya i una selecció estatal europea, la primera de les quals fou la de la República Txeca, que repetí el 2001 El 2006 s’imposà la selecció de França, seguida per la de Finlàndia i la de Catalunya El 2008 es convertí en competició bianual i fou la primera vegada que guanyà Catalunya enfront d’una selecció anglesa

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, guanyà dues medalles de bronze en el Campionat del Món sub-23 2009, 2011, i una de plata en el d’Europa de la mateixa categoria 2012 Com a absolut, fou campió d’Espanya de dos amb timoner 2010 i subcampió 2011 Repetí títol estatal en quatre sense timoner 2012, 2017 Disputà tres Campionats del Món 2009, 2010, 2011 i dos d’Europa 2009, 2010, sempre amb quatre sense timoner de pes lleuger

S’inicià al Club Basquet Institució Montserrat BIM i passà al Picadero, però el Manresa Sant Francesc fou l’equip on jugà més temps, fins el 1987 A continuació fitxà pel Tortosa 1987-89, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes, el Masnou 1989-90, amb el qual repetí títol de Lliga, i l’Universitari de Barcelona 1990-91, amb el qual assolí la Lliga Catalana Posteriorment jugà amb el Cornellà de la primera divisió femenina Formà part de la selecció espanyola

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

L’arquitectura n'és la part més important Durant el període colonial repetí els estils europeus —el mudèjar i sobretot el barroc foren els més divulgats—, bé que combinant-los amb elements autòctons i emprant materials lleugers a causa dels freqüents moviments sísmics Cal esmentar la catedral barroca de Colón i, a la ciutat de Panamà, les esglésies de San José i de San Felipe, el Palacio Presidencial i la catedral segles XVII-XVIII, de cinc naus, amb façana renaixentista Al segle XX és evident la influència nord-americana

Especialista en patinatge de velocitat, conquerí més d’un centenar de títols estatals en diferents distàncies 1960-80 Fou la primera dona espanyola que es proclamà campiona del món de qualsevol esport Ho aconseguí el 1967 durant el Mundial de patinatge de velocitat en pista, en el qual guanyà tres proves 500, 3 000 i 5 000 m El 1968 repetí títol mundial en els 3 000 m en circuit També fou campiona d’Europa de 5 000 m 1966 i subcampiona europea de la mateixa prova el 1980, any que es retirà