Resultats de la cerca

Fou fundada per Pere Àngel de Tarassona, com a continuació del diari del mateix nom Publicà articles de tema miscellani El 1775 en reprengué la publicació i hi féu aparèixer, en setmanes alternes, la Crònica de Jeroni Pujades, traduïda al castellà per ell mateix, i una Historia de Mauritania y del Reino de Argel En 1776-77 publicà El blasón de Cataluña , història apòcrifa d’EBarelles

A quinze anys s’uní a la guerrilla sudista de WCQuantrill Acabada la guerra civil nord-americana, es reté als soldats de la Unió, però, en no ésser respectats els termes de la rendició, reprengué les armes 1866 Cap de la James Band, adquirí notorietat per l’audàcia dels seus assalts a bancs i a trens Morí assassinat per dos membres de la seva banda

Després de la Segona Guerra Mundial reprengué les seves activitats contra els àrabs, i també contra les forces britàniques d’ocupació atemptat a l’Hotel Rei David a Jerusalem el 1946 i matança de Dayr Yasin el 1947 Dirigit des del 1943 per MBegin, el 1948 es dissolgué Molts dels seus membres s’integraren a l’exèrcit i foren fundadors del partit d’extrema dreta Herut

Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris

De caràcter fonamentalment literari, incloïa contes d’autors catalans Alcover, Briz, Guimerà, Verdaguer, etc o estrangers Andersen, Grimm, Tolstoj o Mistral, que ajudà a popularitzar La part tipogràfica i d’illustració respon als principis modernistes de l’època hi collaboraren J Llongueres, Billy i Joan d’Ivori El 1924 l’Editorial Catalana reprengué la seva publicació hi escriví llavors Serra i Boldú i hi dibuixaren Lola Anglada i Emili Ferrer

Publicà nombrosos pamflets, celebrà mítings per tot Anglaterra i a París, i debaté al Parlament, sense obtenir cap èxit fins el 1807, que, ocupant Fox el poder, el seu govern declarà illegal el tràfic d’esclaus Havent interromput la seva campanya, la reprengué el 1813, més vigorosament, i aconseguí, per fi, que el govern anglès promulgués l' Acta d’emancipació 1833 i deslliurés 800 000 esclaus, indemnitzant llurs amos

Fou fundada el 1804 i tancada el 1862 Considerada la manufactura de ceràmica més important de les creades a la primera meitat del s XIX a la península Ibèrica, les seves peces són molt estimades per museus i colleccionistes Les dels primers anys presenten una sòbria decoració des del 1845 augmenten els motius decoratius, especialment de temes xinesos i romàntics d’inspiració anglesa El 1970 hom reprengué la manufactura de ceràmica

Frare menor observant, obtingué 1525 de Climent VII el privilegi de vestir hàbit amb caputxa d’on ve que els seus seguidors rebessin el nom de caputxins, de predicar arreu, d’observar estrictament la regla franciscana i de viure en una pobresa integral Elegit vicari general 1529 i no havent estat la seva intenció de fundar cap nou orde, reprengué la predicació ambulant i tornà amb els observants

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

Compaginà els estudis de violí amb els de violoncel, i obtingué màximes qualificacions en ambdós títols al Conservatori de Música Joaquín Rodrigo de València Retirat de la vida acadèmica, passà una temporada a París, fins que reprengué la seva carrera com a violinista i amplià els seus estudis a Berlín Herbert von Karajan el contractà per a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, formació amb la qual efectuà nombrosos enregistraments com a primer violí